La lle­genda negra de la F-1 actual diu que ha de ploure perquè no gua­nyin els de sem­pre, i a fe de Déu que la majo­ria de vega­des és així. Hamil­ton i Mer­ce­des aca­ba­ran l’any de la Covid-19 amb un altre títol, però la cursa d’avui, en una pista de lle­genda –Monza, que ja for­mava part del calen­dari del pri­mer cam­pi­o­nat, el 1950– i en sec per­met tor­nar a creure en aquesta dis­ci­plina com una com­pe­tició d’interès alhora que dona pis­tes sobre com actuar sobre el regla­ment per afa­vo­rir la com­pe­ti­ti­vi­tat.

Ha gua­nyat un francès de 24 anys, Pierre Gasly, a davant d’un espa­nyol de 26, Car­los Sainz, i d’un que­bequès de 21, Lance Stroll, que hau­ria estat el ven­ce­dor si no hagués comès una errada quan era líder. Tots tres arri­ba­ven a Monza sense cap victòria. Els seus equips, Alpha Tauri, McLa­ren i Racing Point, estan molt lluny dels domi­na­dors, Mer­ce­des i Red Bull. Per a Alpha Tauri, a més, és la seva segona victòria després de la que va acon­se­guir un tal Sebas­tian Vet­tel el 2008, quan l’equip es deia Toro Rosso, jus­ta­ment a Monza.

Per expli­car aquest podi insòlit seria molt fàcil argu­men­tar que Hamil­ton hau­ria gua­nyat amb una mà sense la pena­lit­zació que li van impo­sar –i així hau­ria estat–, que Vers­tap­pen tam­poc ha aca­bat la cursa i que par­lar de decre­pi­tud a Fer­rari és que­dar molt curt. Però, sent tot cert, és massa sim­plista. Val la pena ano­tar les difi­cul­tats dels Mer­ce­des per avançar rivals. Que un McLa­ren hagi estat un mur per al sobre­va­lo­rat Valt­teri Bot­tas es pot enten­dre, però que Hamil­ton hagi patit tant per avançar el Red Bull d’Albon en les últi­mes posi­ci­ons del grup és simp­tomàtic. Els Mer­ce­des són magnífics, un con­junt supe­rior, i Hamil­ton és un fora de sèrie com Vers­tap­pen, Leclerc i pot­ser ningú més. Però si no sur­ten a davant i no s’esca­pen i la pista obliga a posar poca càrrega aero­dinàmica per afa­vo­rir la velo­ci­tat punta –per alguna raó es coneix Monza com el Tem­ple de la Velo­ci­tat– els bòlids ale­manys ja no són hegemònics. El camí per recon­duir l’interès per la F-1 és clar: igua­lar els mono­pla­ces a base de reta­llar la pre­pon­derància de l’aero­dinàmica o qual­se­vol altre fac­tor que tre­gui pes al fac­tor pilot. Liberty, el pro­mo­tor de la F-1, és de matriu nord-ame­ri­cana, i en la Indy­Car pot tro­bar bons exem­ples de com actuar.