Els impul­sors del vot de cen­sura al pre­si­dent i la junta del Barça han superat totes les pre­vi­si­ons i, amb 20.687 sig­na­tu­res de suport, hau­rien d’haver estat molt matus­sers perquè les vàlides no arri­bes­sin a les 16.520. Hi haurà, per tant, escru­tini a la junta per part dels socis el mes vinent.

Abans d’entrar a valo­rar-ne les con­seqüències, una con­si­de­ració per posar en valor aquesta ingent quan­ti­tat de fir­mes de suport. Si en plena pandèmia, havent d’anar per­so­nal­ment i voluntària­ment a uns quants punts de reco­llida, sense la faci­li­tat logística que pro­por­ci­ona el Camp Nou un dia de par­tit i amb el com­promís que sem­pre implica que­dar iden­ti­fi­cat –ben dife­rent d’una votació secreta– que els pro­mo­tors de @Mes­QueU­na­Mo­cio hagin tren­cat i per molt el sos­tre que hi havia fins ara, porta a dues con­clu­si­ons. Que han tre­ba­llat prou bé –tot i les dis­sen­si­ons dels últims dies– i que el vot de cen­sura està ben moti­vat entre el soci blau­grana.

Aquesta última evidència és la que porta a pen­sar que la majo­ria qua­li­fi­cada de 2/3 de vots afir­ma­tius a la des­ti­tució de la junta és asso­li­ble. I és a par­tir d’aquesta anàlisi que Bar­to­meu ha de pren­dre deci­si­ons. Si veu clar que pot ser des­tituït i legítima­ment s’ho vol estal­viar, pot fer ces­sar la seva junta i dimi­tir. Però no podrà evi­tar pre­sen­tar els comp­tes a l’assem­blea. I si deci­deix ple­gar, no hau­ria de fer-ho abans que es tan­qui aquest mer­cat de juga­dors. Tan­car la for­mació de la plan­ti­lla 2020/21 sem­bla una res­pon­sa­bi­li­tat ine­lu­di­ble per part seva.

Si les pròximes hores encar­ri­len el futur del Barça cap a aquesta via, entra­ria en joc una junta ges­tora, que podria man­te­nir el 20 i 21 de març com a data de les elec­ci­ons o avançar-les, com sem­bla més lògic. Si la pri­ma­vera del 2021 ja es per­ce­bia llu­nyana, per a una ges­tora que no ha sor­tit de les urnes s’intu­eix inde­fen­sa­ble.

No s’hi val que ple­gui el pre­si­dent i la resta de direc­tius es man­tin­guin en els càrrecs, perquè el vot de cen­sura afecta tota la junta direc­tiva. I si es pogués, seria un sub­ter­fugi massa bar­roer. Aquesta solució s’hau­ria pogut por­tar a la pràctica quan Messi va com­plir el requi­sit de Bar­to­meu, que l’havia rep­tat que digues en públic que ell era el cau­sant de la seva decisió frus­trada de mar­xar del Barça.

Pot ser, també, que Bar­to­meu con­clo­gui que 20.687 fir­mes no impli­quen l’èxit del vot de cen­sura ni són un volum sig­ni­fi­ca­tiu per renun­ciar al càrrec sense un man­dat més explícit, o que si Laporta va con­ti­nuar de pre­si­dent després d’haver per­dut el vot de cen­sura però no per la majo­ria exi­gida, ell també hi té tot el dret, o que, al cap i a la fi, ja hi ha un calen­dari públic de final de man­dat. En aquest cas, el Barça s’enca­mina a una tar­dor calenta que arren­carà en l’assem­blea i que no se sap ben bé quan s’aca­barà i si tindrà efec­tes deses­ta­bi­lit­za­dors als ter­renys de joc.

El gener del 2015, després de la topada entre Messi i Luis Enri­que a Ano­eta, Bar­to­meu va ser molt llest anun­ci­ant que avançava les elec­ci­ons. Va desac­ti­var una opo­sició bel·lige­rant que a par­tir d’aquell dia es va haver d’orga­nit­zar per concórrer a les urnes i va treure tota la pressió a un equip que va aca­bar gua­nyant el tri­plet. Ara s’espera una altra decisió estratègica de cate­go­ria per part del pre­si­dent.