Si la inter­pre­tació cor­recta de l’absència de Riqui Puig de la con­vo­catòria del Gam­per acaba sent la que estem fent tots els mit­jans i Koe­man no li troba encaix en la plan­ti­lla i en el dibuix del seu Barça, el pri­mer que s’ha de dir és que el tècnic holandès –i dis­cul­pes per l’explícita vul­ga­ri­tat– els té ben posats. El mig del camp és la guàrdia pre­to­ri­ana de l’essència d’allò que hem con­si­de­rat el dife­ren­cial fut­bolístic del Barça res­pecte a la resta, que pri­mer Cruyff i després Guar­di­ola han anco­rat de manera inde­le­ble a l’ico­no­gra­fia blau­grana. I si algun juga­dor dels joves del plan­ter reflec­teix amb fide­li­tat aquest model de mig­cam­pista és Riqui Puig.

Però Riqui no encaixa en el 4-2-3-1. De les qua­tre línies del dibuix, no pot ser pivot (2) per capa­ci­tat física i en els 3 de la mit­ja­punta hi ha en rea­li­tat davan­ters dis­si­mu­lats i hi ha d’haver juga­dors amb recor­re­gut de molts metres d’anada i tor­nada.

Sig­ni­fica això que Riqui ha de fer les male­tes? Doncs depèn. El juga­dor de Mata­de­pera neces­sita jugar, minuts, per sobre de qual­se­vol altra con­si­de­ració. Perquè si no ho fa, mai podrà aspi­rar a tenir un paper senior al Barça. Riqui és un bombó en el mer­cat, però el club hau­ria de d’evi­tar de totes totes per­dre el dret de recu­pe­rar-lo, per la via que sigui. Xavi no va tri­om­far fins al cap d’uns anys...

Raons tàcti­ques a banda, no es pot pas­sar per alt que a la majo­ria d’entre­na­dors amb tra­jectòria llarga i uns quants equips en l’his­to­rial els costa tenir fe cega en els joves del plan­ter i en cas de dubte, fan l’aposta segura pel veterà quan arri­ben a una ban­queta amb tanta exigència com la del Barça. Val­verde, Setién i ara Koe­man en són exem­ples de la tendència. Guar­di­ola, que no tenia ni 40 anys, ha estat l’altra cara i l’incomprès Louis Van Gaal, l’excepció que con­firma la regla.

No cal enga­nyar-se. Riqui ho té difícil per tenir pes, però Ansu Fati (encara 17 anys) segu­ra­ment serà habi­tual. No tot és l’edat, la inex­periència, l’acti­tud per­so­nal... També ho són les con­di­ci­ons fut­bolísti­ques i les d’Ansu Fati són immen­ses. En tot cas, a Koe­man –com a tots els entre­na­dors– se’l jut­jarà pels resul­tats. I si amb el 4-2-3-1 (ai si l’hagués adop­tat Val­verde des del pri­mer dia...) Koe­man fa un tri­ple, no hi haurà debat més enllà dels pere­pu­nye­tes. Ara bé, si no li fun­ci­ona, ni el minut 111 de la pròrroga del ja llunyà 20 de maig del 1992 el sal­varà.