L’EDITORIAL
La vaselina de Messi
Quan Messi parla, el barcelonisme escolta i interpreta, i des d’aquest estiu, també conté la respiració. Messi, que volia marxar i no va poder i que en va culpar directament Bartomeu, aposta ara per la distensió. Per als mags del futbol no hi ha res com que l’amiga pilota rodi... i entri. I de moment entra. En vigília del segon partit del Barça en la lliga i del sorteig dels grups de la linda y deseada, l’astre argentí renova el seu compromís blaugrana i ens diu que tornarà a somriure per la causa.
Som l’últim dia de setembre, el Barça es mou al ralentí en el desenllaç del mercat d’estiu, anar més enllà del fet que el vot de censura es portarà a terme és una mera hipòtesi i el Barça juga tots els seus partits com a local en recintes buits, és a dir, sense contestació televisada i visible. Un context en el qual, si Messi volgués optar per persistir en la controvèrsia, ho tindria fàcil.
Benvinguda contenció, però no es pot perdre de vista que es tracta d’una conjuntura temporal, que si no es concreten incorporacions i l’estiu acaba servint únicament per reduir la massa salarial –que no és poc–, si l’equip vacil·la, genera dubtes –i si perd, ni en parlem...–, si el vot de censura s’enverina i si torna el públic als terrenys de joc, el context es pot girar com un mitjó en qüestió de setmanes, sense oblidar que el compromís de l’argentí és per acabar el contracte que venç el juny vinent i que no voldrà parlar de res que vagi més enllà en el temps a menys que les capacitats dels companys i el valor afegit que pugui aportar Koeman es concretin en uns títols que constitueixin per ells mateixos una oferta de renovació irrebutjable.
La conclusió és que, de moment, Koeman fa gestió d’equip en un ambient menys emboirat que dilluns, però el sentit comú aconsella fugir de les anàlisi diàries o setmanals en busca de mirades més de fons, amb perspectives més àmplies.