Quan Messi parla, el bar­ce­lo­nisme escolta i inter­preta, i des d’aquest estiu, també conté la res­pi­ració. Messi, que volia mar­xar i no va poder i que en va cul­par direc­ta­ment Bar­to­meu, aposta ara per la dis­tensió. Per als mags del fut­bol no hi ha res com que l’amiga pilota rodi... i entri. I de moment entra. En vigília del segon par­tit del Barça en la lliga i del sor­teig dels grups de la linda y dese­ada, l’astre argentí renova el seu com­promís blau­grana i ens diu que tor­narà a som­riure per la causa.

Som l’últim dia de setem­bre, el Barça es mou al ralentí en el desen­llaç del mer­cat d’estiu, anar més enllà del fet que el vot de cen­sura es por­tarà a terme és una mera hipòtesi i el Barça juga tots els seus par­tits com a local en recin­tes buits, és a dir, sense con­tes­tació tele­vi­sada i visi­ble. Un con­text en el qual, si Messi volgués optar per per­sis­tir en la con­trovèrsia, ho tin­dria fàcil.

Ben­vin­guda con­tenció, però no es pot per­dre de vista que es tracta d’una con­jun­tura tem­po­ral, que si no es con­cre­ten incor­po­ra­ci­ons i l’estiu acaba ser­vint única­ment per reduir la massa sala­rial –que no és poc–, si l’equip vacil·la, genera dub­tes –i si perd, ni en par­lem...–, si el vot de cen­sura s’enve­rina i si torna el públic als ter­renys de joc, el con­text es pot girar com un mitjó en qüestió de set­ma­nes, sense obli­dar que el com­promís de l’argentí és per aca­bar el con­tracte que venç el juny vinent i que no voldrà par­lar de res que vagi més enllà en el temps a menys que les capa­ci­tats dels com­panys i el valor afe­git que pugui apor­tar Koe­man es con­cre­tin en uns títols que cons­ti­tu­ei­xin per ells matei­xos una oferta de reno­vació irre­but­ja­ble.

La con­clusió és que, de moment, Koe­man fa gestió d’equip en un ambi­ent menys emboi­rat que dilluns, però el sen­tit comú acon­se­lla fugir de les anàlisi diàries o set­ma­nals en busca de mira­des més de fons, amb pers­pec­ti­ves més àmplies.