L’EDITORIAL
Primera divisió femenina de futbol: reptes i incerteses
La primera divisió femenina de futbol inicia avui la primera temporada sota el paraigua d’un conveni que L’Esportiu ja va jutjar com un acord que no arribava als mínims, però que com a mínim és un acord. Avui s’ha iniciat l’autèntica prova de foc amb una lliga que, enlloc de reduir el nombre d’equips amb la intenció de prescindir de dos dels diversos clubs que previsiblement no estaran en condicions de complir els acords laborals, s’ha ampliat per no entrar en batalles judicials amb els equips que haurien baixat en la lliga 2019/20, inacabada per culpa de la Covid-19.
Si 16 equips eren multitud i el conveni va ser tan esquemàtic, tan de mínims, per no abocar massa clubs a un incompliment prematur, què es pot dir d’una competició amb 18 participants. Entre aquesta xifra, uns drets d’imatge encara massa incipients –tot i la magnífica notícia que es televisaran 18 partits en obert, començant pel Madrid-Barça de demà– i els efectes de la pandèmia en els minsos ingressos dels clubs –entrades, abonats, patrocinadors...– la lliga por ranquejar massa aviat. Per sort, hi ha hagut el seny de preveure quatre descensos per tornar als 16 equips habituals la temporada 2021/22, però el risc que algun es quedi pel camí i no pugui ni completar aquesta mateixa temporada és alt.
Fa tot l’efecte que la tercera plaça que dona dret a jugar la Champions s’hagi adoptat a mida del Madrid. L’atractiu mediàtic que sempre dona la rivalitat entre el Madrid i el Barça arriba ara als equips femenins. Ho fa en la primera jornada, potser massa aviat per poder valorar si realment existirà aquesta rivalitat. Demà al migdia se sabrà si el Madrid és el que diu el seu nom o encara és el Tacón rebatejat.
Tampoc és plenament interpretable la derrota per 0-2 de l’Espanyol contra l’Atlético, un equip massa potent per a les blanc-i-blaves, rescatades d’un descens segur gràcies a la pandèmia.
Són 18 equips, però només dues entrenadores, una de les quals, la seleccionadora catalana Natàlia Arroyo, que dirigirà la Real Sociedad. Molt lluny encara de la normalitat. No és consol, però en un esport molt més consolidat en l’àmbit femení com el bàsquet, tampoc hi ha més que dues entrenadores en 16 equips.