Com era d’esperar, el vot de censura que impulsa @MesQueUnaMocio ha superat el tall. S’han d’acabar de validar totes les firmes i destriar les dubtoses per donar un resultat definitiu, però ja és clar que els mínims per convocar els socis a les urnes s’han superat. Que la recollida de firmes hagi prosperat i ho hagi fet en el context pandèmic actual és un símptoma de salut democràtica del club. Fins i tot des de la junta s’ha avalat la pertinència d’aquest mecanisme estatutari que, paradoxalment, pot comportar la seva destitució. Perquè avui el procediment juga a la contra de Bartomeu i els seus, però alguns d’ells ja hi van recórrer en el passat.

El futur de Bartomeu encara no ha escapat del tot del control del president. Hi ha una via per evitar que els socis exerceixin el dret a revocar la junta o a confirmar-la, que és deixar-ho córrer abans. Aquest és ara el debat. Bartomeu sempre ha sabut posar el termòmetre al barcelonisme i fer el diagnòstic. Altra cosa és que no hagi disposat del tractament adequat o no l’hagi sabut, pogut o volgut aplicar correctament. Per tant, si té dades, indicis o simplement percepcions que posen en dubte que pugui superar el vot de censura, és lògic que es plantegi dimitir. S’estalviaria un tràngol innecessari quan a cinc mesos vista hi ha fixades unes eleccions que el rellevaran sí o sí. I, com diu Toni Freixa en una entrevista que publiquem avui, si el soci no ha d’anar a votar el club també s’estalviarà controvèrsies i grinyols dels que deixen marques.

Hi ha, però, una pista que podria fer pensar que l’opció de dimitir perd pes, que és la carta enviada als treballadors en la qual se’ls comunica l’inici de les converses per arribar a un acord de reducció salarial. Si la junta tingués clar que vol plegar amb caràcter immediat, no li caldria sotmetre’s a aquest desgast addicional a menys que la situació econòmica del club sigui encara pitjor de la que reflecteixen els comptes.

Perquè la revocació del president prosperi cal que ho avalin els dos terços dels vots emesos. Una majoria qualificada objectivament difícil d’assolir. De fet, Joan Laporta va perdre –majoria absoluta de vots a favor de la destitució– un vot de censura però no el va perdre prou, perquè els promotors no van assolir la majoria qualificada que es requereix. Laporta va continuar presidint el Barça amb aquella legitimitat de paper de fumar i amb un bon full de serveis esportiu al final del mandat. Bartomeu ha de valorar ara si vol córrer aquest risc tot i que, cal insistir-hi, seria només per cinc mesos.