A deu dies de l’inici de la Cham­pi­ons i amb tot el sarau del vot de cen­sura encara a foc intens, el Barça haurà de deci­dir ben aviat si con­tra el Ferencváros entrarà públic al Camp Nou o si renun­cia a aquest ele­ment ambi­en­tal favo­ra­ble. Perquè la UEFA, a diferència de Javier Tebas, no veta els afi­ci­o­nats, només demana que les con­duc­tes siguin res­pon­sa­bles i d’acord amb les auto­ri­tats sanitàries locals. Té tota la lògica, perquè avui el con­text pandèmic no és el mateix a Madrid o París que a Bar­ce­lona, Torí, Donetsk, Salz­burg o Kras­no­dar.

En les com­pe­ti­ci­ons de la LFP no hi ha públic perquè així ho va deci­dir Tebas ja en l’època del des­con­fi­na­ment, i fins avui no s’ha recon­si­de­rat la mesura. El seu esti­mat Madrid tam­poc l’ha aju­dat, amb la nefasta gestió de la crisi sanitària i la irres­pon­sa­ble estratègia de resistència i des­gast que ha man­tin­gut amb el govern espa­nyol per no ser qui decre­tava el tan­ca­ment. El resul­tat és un nou estat d’alarma del qual s’esca­pen tant la LFP com l’ACB, pos­si­ble­ment com a premi per ser tan estric­tes en la gestió de les seves com­pe­ti­ci­ons. Els seus equips podran jugar a casa, tot i l’estat d’alarma vigent des d’avui.

Però el Depar­ta­ment de Salut –que aquí és qui té com­petències– no pro­hi­beix el públic en esde­ve­ni­ments espor­tius i no tin­dria gaire sen­tit que modi­fiqués el cri­teri ad hoc per al Camp Nou. Només limita l’afo­ra­ment dels recin­tes i exi­geix ordre en els acces­sos i mesu­res de pre­venció a l’inte­rior. De fet, el Joven­tut ja va tenir públic en el par­tit d’Euro­copa con­tra el Par­ti­zan i l’Uni Girona, el Cadí la Seu, el BM Gra­no­llers, els equips de l’OK Lliga... han tin­gut el suport d’afi­ci­o­nats, prou nom­bro­sos en els casos de la Penya i l’Uni. No tots n’han tin­gut, perquè el Barça ha deci­dit man­te­nir la porta tan­cada del Palau Blau­grana amb l’argu­ment que no té la ins­tal·lació pre­pa­rada i amb la sos­pita que a la junta direc­tiva ja li va bé aquesta situ­ació perquè s’estal­via cos­tos –al Palau hi van els abo­nats, que no paguen– i alguna pan­carta o xiu­lada des­a­gra­da­ble. Fins i tot la final a qua­tre de la UEFA Fut­sal es dis­puta sense segui­dors.

Però el Camp Nou és dife­rent. Obrir-lo sí que gene­rarà ingres­sos. No tants com podrien ser, però tota ajuda és ben rebuda quan es tracta de pal·liar pèrdues. El con­tra­sen­tit de veure com el Camp Nou, el Ber­nabéu, el Wanda o el Pizjuán tenen part de les gra­des ocu­pa­des dime­cres en Cham­pi­ons i com­ple­ta­ment bui­des el cap de set­mana no es podrà man­te­nir gaire temps. Tebas haurà de clau­di­car i revi­sar els seus pro­to­cols i, ja de pas­sada, podria fer-ho també amb els que limi­ten l’accés als mit­jans de comu­ni­cació escrits i gràfics, perquè el que està per­pe­trant és un atac fla­grant i des­pro­por­ci­o­nat al dret a la infor­mació.