A deu dies de l’inici de la Champions i amb tot el sarau del vot de censura encara a foc intens, el Barça haurà de decidir ben aviat si contra el Ferencváros entrarà públic al Camp Nou o si renuncia a aquest element ambiental favorable. Perquè la UEFA, a diferència de Javier Tebas, no veta els aficionats, només demana que les conductes siguin responsables i d’acord amb les autoritats sanitàries locals. Té tota la lògica, perquè avui el context pandèmic no és el mateix a Madrid o París que a Barcelona, Torí, Donetsk, Salzburg o Krasnodar.

En les competicions de la LFP no hi ha públic perquè així ho va decidir Tebas ja en l’època del desconfinament, i fins avui no s’ha reconsiderat la mesura. El seu estimat Madrid tampoc l’ha ajudat, amb la nefasta gestió de la crisi sanitària i la irresponsable estratègia de resistència i desgast que ha mantingut amb el govern espanyol per no ser qui decretava el tancament. El resultat és un nou estat d’alarma del qual s’escapen tant la LFP com l’ACB, possiblement com a premi per ser tan estrictes en la gestió de les seves competicions. Els seus equips podran jugar a casa, tot i l’estat d’alarma vigent des d’avui.

Però el Departament de Salut –que aquí és qui té competències– no prohibeix el públic en esdeveniments esportius i no tindria gaire sentit que modifiqués el criteri ad hoc per al Camp Nou. Només limita l’aforament dels recintes i exigeix ordre en els accessos i mesures de prevenció a l’interior. De fet, el Joventut ja va tenir públic en el partit d’Eurocopa contra el Partizan i l’Uni Girona, el Cadí la Seu, el BM Granollers, els equips de l’OK Lliga... han tingut el suport d’aficionats, prou nombrosos en els casos de la Penya i l’Uni. No tots n’han tingut, perquè el Barça ha decidit mantenir la porta tancada del Palau Blaugrana amb l’argument que no té la instal·lació preparada i amb la sospita que a la junta directiva ja li va bé aquesta situació perquè s’estalvia costos –al Palau hi van els abonats, que no paguen– i alguna pancarta o xiulada desagradable. Fins i tot la final a quatre de la UEFA Futsal es disputa sense seguidors.

Però el Camp Nou és diferent. Obrir-lo sí que generarà ingressos. No tants com podrien ser, però tota ajuda és ben rebuda quan es tracta de pal·liar pèrdues. El contrasentit de veure com el Camp Nou, el Bernabéu, el Wanda o el Pizjuán tenen part de les grades ocupades dimecres en Champions i completament buides el cap de setmana no es podrà mantenir gaire temps. Tebas haurà de claudicar i revisar els seus protocols i, ja de passada, podria fer-ho també amb els que limiten l’accés als mitjans de comunicació escrits i gràfics, perquè el que està perpetrant és un atac flagrant i desproporcionat al dret a la informació.