A sis dies d’un clàssic poc estimulant

Tot el 2020 està sent des­con­cer­tant. Està per veure si les com­pe­ti­ci­ons refe­ren­ci­a­des a l’any natu­ral tenen un desen­llaç mínima­ment orto­dox, però només cal pen­sar en el mun­dial de MotoGP, en l’absència de Marc Márquez i en el desen­vo­lu­pa­ment de les cur­ses per ado­nar-nos que no, que de nor­mal, res. En els tor­ne­jos d’equips, que es desen­vo­lu­pen a cavall de dos anys, ningú pot pre­veure quin serà el con­text social i de salut la pròxima pri­ma­vera, quan es deci­dei­xin els títols.

De moment, després de sis jor­na­des (i no per tots els equips) ni el Barça ni el Madrid ni l’Atlético ni el Sevi­lla manen i, en canvi, tre­uen el cap per la zona alta equips modestíssims com el Gra­nada o el nou­vin­gut Cadis, el millor visi­tant de la lliga, inclo­ent-hi un tri­omf al camp del Madrid. Els grans, con­di­ci­o­nats pel desen­llaç tardà de la Cham­pi­ons i per l’impacte enorme de la pandèmia en els seus ingres­sos, han fit­xat poc o molt poc i s’han posat en marxa més tard i poc ento­nats.

I arriba el pri­mer clàssic, que sigui quin sigui el resul­tat no tindrà altre efecte que influir en un hipotètic des­em­pat final. Si gua­nya el Barça, atra­parà el Madrid en la taula amb un par­tit menys. Si gua­nya el Madrid, que­dar a sis punts dels blancs no serà dramàtic. Més pro­fitós és ana­lit­zar les sen­sa­ci­ons. Barça i Madrid arri­ben al par­tit havent per­dut el seu pri­mer par­tit de lliga. El Madrid, mare­jat a casa per un rival que acaba de pujar i que segu­ra­ment per aquesta can­di­desa no el va gole­jar. El Barça, amb una acti­tud res­pon­sa­ble digna d’elogi –aquest és el gran canvi– però amb una capa­ci­tat fut­bolística poc millo­rada i en tot cas allu­nyada de la que li hau­ria de per­me­tre llui­tar pels títols.