L’estratègia que ha adoptat el Barça per atacar la contingència que implica la davallada d’ingressos per la Covid-19 es presta a crítiques, però probablement és l’única que estalvia la conflictivitat laboral amb els jugadors. Essencialment, es proposa una rebaixa salarial per aquesta temporada a canvi d’un allargament del contracte. Partint de la base que és el jugador professional i l’alt executiu qui hauria de suportar el pes de l’ajustament i qui pot proporcionar els estalvis més significatius –i no tant els treballadors amb sous regulats per conveni–, el club redueix la massa salarial actual –i ho ha de fer de manera dràstica si vol evitar un segon exercici amb pèrdues– i el jugador, que no depèn del seu sou 2020/21 per viure (altra cosa seria en un club de segona B) encaixa la rebaixa amb més comoditat si sap que té algun any més de contracte amb el Barça (novament, no estem parlant d’un club modest, sinó d’un dels top del món). . Tot quadra en una anàlisi a curt termini.

La contrapartida, que és la font de crítiques, és que es tracta d’una puntada endavant d’una junta que, per una via o altra, sap que ha començat aquesta temporada però que no l’acabarà, i que trasllada el problema als que seran els seus successors. Res, d’altra banda, que no passi pràcticament cada vegada que hi ha un relleu en la presidència, amb el matís que la pròxima junta també es beneficiarà a curt termini de la contenció de despesa 2020/21.

En tot cas, la responsabilitat de la junta era tenir iniciativa i prendre mesures. Es podrà discutir si aquesta de canviar salari present per contracte futur és la més pertinent –i qui no li trobi seria convenient que en proposés alguna d’alternativa– però no és irresponsable. La irresponsabilitat seria no fer res.

Al capdavall, en l’esport professional, on no hi ha ERTO ni ERO que valgui, plantejar una retallada salarial sense més equival a emprendre un camí de risc, a banda d’exigir una negociació molt complexa i desgastadora per revestir de validesa jurídica l’afaitada salarial. I ara que amb Koeman s’ha aconseguit que tots els jugadors sigui solidaris en la responsabilitat futbolística individual, s’entén que no es vulguin introduir factors de distorsió.