Qua­tre mesos sense Ansu Fati, fins a mit­jan març. Mitja lliga a can Pis­traus i en la Cham­pi­ons, ben just que pugui rea­parèixer en la tor­nada dels vui­tens que el Barça, amb tota pro­ba­bi­li­tat, jugarà.

Ansu Fati forma amb Messi i Dembélé el trio blau­grana amb més capa­ci­tat de dese­qui­li­bri i fina­lit­zació. Dels tres, a més, el juga­dor d’ori­gen guineà és l’únic que s’ha man­tin­gut al marge de les boi­res que, d’una banda, han afec­tat Messi des del 2-8 de la Cham­pi­ons, i també Dembélé, que –toquem ferro– està pro­ta­go­nit­zant el període de més salut des que ves­teix de blau­grana. També Messi va tro­bant algun motiu per tor­nar a som­riure.

Sense Ansu i sense pos­si­bi­li­tats de reforçar l’equip excepte que es tractés d’un juga­dor a l’atur, els pròxims dos mesos del Barça seran amb el que hi ha, que no és poc. Però el par­tit con­tra el Betis cons­tata un cop més que quan Messi és al camp es con­ver­teix en la referència abso­luta. Les pas­sa­des fil­tra­des sis­temàtica­ment cap a l’argentí per Pja­nic o Pedri –dos nou­vin­guts– ho dela­ten. És la dependència de Messi, i és lògic que sigui així amb l’amenaça que con­ti­nua exer­cint i que, con­cen­trada en 45 minuts com dis­sabte, es revela letal. Sense Ansu, aquesta dependència –lògica, és el millor del món, i sense con­no­ta­ci­ons nega­ti­ves– s’accen­tua.

Per tant, al Barça li convé la millor versió de Messi, un Dembélé resis­tent –que al camp escu­lli les millors opci­ons és de moment secun­dari– i un Gri­ez­mann que després de mar­car a por­te­ria buida s’hagi espol­sat els fan­tas­mes del damunt. Amb Pedri, Dest i De Jong, han de ser argu­ments sufi­ci­ents per pas­sar aquests dos mesos fins que es pugui inten­tar el fit­xatge de Memp­his Depay. Sobre­tot si Ronald Koe­man con­ti­nua explo­rant camins per donar forma a un equip reso­lu­tiu també sense Messi, que és el titànic encàrrec de fons que té el tècnic holandès i en el qual va acu­mu­lant petits èxits par­ci­als.