I si el Barça s’enlaira?

Dos par­tits en la set­mana, vuit gols, Messi des­can­sant –i mar­cant només el dar­rer d’avui– Gri­ez­mann és el millor i can­via la cara, mar­quen Braithwaite i Cou­tinho, segon par­tit sense encai­xar cap gol... Fora de la lesió de Len­glet –l’infor­tuni dels cen­trals ja passa de taca d’oli– que, d’altra banda, no sem­bla greu com apa­ren­tava, el fut­bol dona pis­tes que es va encar­ri­lant. No s’hi val a menys­te­nir l’Osa­suna perquè són jus­ta­ment els equips d’aquest per­fil els que solen por­tar al fang el Barça quan torna d’un par­tit de Cham­pi­ons.

A la gespa, el Barça dona mos­tres de pro­gres­sos ade­quats, un fet que con­trasta amb la ines­ta­bi­li­tat econòmica –fal­cada momentània­ment amb l’acord de rees­truc­tu­ració sala­rial– i l’atu­rada ins­ti­tu­ci­o­nal. Sense pre­si­dent fins al gener, sense marge per fer adqui­si­ci­ons si abans no hi ha ven­des i amb un nou afer judi­cial per afron­tar, la demanda per impa­ga­ment de Qui­que Setién que sem­bla més fruit de la falta de tre­so­re­ria per fer front a la liqui­dació del con­tracte del cantàbric, és a dir, una manera de dife­rir un altre paga­ment.

Mirant el tot mig ple, que en aquest con­text Koe­man i la plan­ti­lla hagin resolt aquesta set­mana de manera tan posi­tiva diu molt i bé de la capa­ci­tat del tècnic i de la plan­ti­lla d’abs­treure’s d’un entorn que no és l’òptim. Si aquest aïlla­ment es con­so­lida, si la plan­ti­lla es blinda davant de les sac­se­ja­des ins­ti­tu­ci­o­nals, l’enlai­ra­ment de l’equip és pos­si­ble.

És clar que una anàlisi set­mana és de mirada curta, que després d’una set­mana en ve una altra, amb les cites de Buda­pest i Cadis, i que si bé la misèria del Madrid és patent, l’Atlético con­ti­nua ferm, nou punts a davant dels blau­grana en la lliga, i és tan neces­sari que algun rival li pari els peus com com­pli­cat ima­gi­nar qui ho pot fer.