L’EDITORIAL
I si el Barça s’enlaira?
Dos partits en la setmana, vuit gols, Messi descansant –i marcant només el darrer d’avui– Griezmann és el millor i canvia la cara, marquen Braithwaite i Coutinho, segon partit sense encaixar cap gol... Fora de la lesió de Lenglet –l’infortuni dels centrals ja passa de taca d’oli– que, d’altra banda, no sembla greu com aparentava, el futbol dona pistes que es va encarrilant. No s’hi val a menystenir l’Osasuna perquè són justament els equips d’aquest perfil els que solen portar al fang el Barça quan torna d’un partit de Champions.
A la gespa, el Barça dona mostres de progressos adequats, un fet que contrasta amb la inestabilitat econòmica –falcada momentàniament amb l’acord de reestructuració salarial– i l’aturada institucional. Sense president fins al gener, sense marge per fer adquisicions si abans no hi ha vendes i amb un nou afer judicial per afrontar, la demanda per impagament de Quique Setién que sembla més fruit de la falta de tresoreria per fer front a la liquidació del contracte del cantàbric, és a dir, una manera de diferir un altre pagament.
Mirant el tot mig ple, que en aquest context Koeman i la plantilla hagin resolt aquesta setmana de manera tan positiva diu molt i bé de la capacitat del tècnic i de la plantilla d’abstreure’s d’un entorn que no és l’òptim. Si aquest aïllament es consolida, si la plantilla es blinda davant de les sacsejades institucionals, l’enlairament de l’equip és possible.
És clar que una anàlisi setmana és de mirada curta, que després d’una setmana en ve una altra, amb les cites de Budapest i Cadis, i que si bé la misèria del Madrid és patent, l’Atlético continua ferm, nou punts a davant dels blaugrana en la lliga, i és tan necessari que algun rival li pari els peus com complicat imaginar qui ho pot fer.