I si deixem tranquil Messi?

És un fet incon­tes­ta­ble que els dos par­tits de Cham­pi­ons que el Barça ha jugat sense Messi, a Kíev i a Buda­pest, han estat engres­ca­dors, pro­me­te­dors, diver­tits, modèlics pel que fa a la posada en escena i a la pressió alta. No podem dir que hagin estat els millors perquè també és incon­tes­ta­ble que el Dinamo i el Ferencváros poden tenir talent –tam­poc en van sobrats–, però no han estat bons com­pe­ti­dors i s’han arru­gat tan bon punt els ha cai­gut el xàfec.

Amb rivals més o menys com­pe­tents, són dos par­tits de Cham­pi­ons que han fet molt per a l’auto­es­tima blau­grana, la col·lec­tiva i la de molts juga­dors de manera par­ti­cu­lar. Per apren­dre que també s’ha de poder jugar, com­pe­tir, gua­nyar i agra­dar sense l’astre argentí.

El Messi des­can­sat que va jugar con­tra l’Osa­suna va ser letal. Veu­rem com torna demà a Cadis, però no hi ha cap motiu per dub­tar que Leo va tan­cant el dol deri­vat de la seva marxa avor­tada i que els gols i els som­riu­res ani­ran tor­nant poc a poc, també esti­mu­lats pels que ja exhi­bei­xen Gri­ez­mann, Braithwaite, Dembélé o Jordi Alba.

Messi ha estat tres mesos lluny d’exer­cir la influència fut­bolística que se li conei­xia i Koe­man i l’equip ho han patit en pròpia carn en la lliga. Tot ha que­dat degu­da­ment cons­ta­tat i massa sovint mag­ni­fi­cat en mit­jans i tertúlies. No podíem igno­rar la rea­li­tat ni dei­xar de des­criure-la, encara que fos dolo­rosa. Però ara que sem­bla que remunta i que torna a veure’s llum, no s’entén quina neces­si­tat té Car­les Tus­quets, pre­si­dent de la ges­tora del Barça, de fer públic que el seu cri­teri era ven­dre Messi a l’estiu. El seu... i pot­ser el de molts. Però això era a l’agost. Messi encara és blau­grana i men­tre sigui aquí se l’ha de cui­dar com sem­pre s’ha fet perquè con­tinuï sent un gran actiu fut­bolístic del Barça i no una font de con­trovèrsia. Pot ser que Tus­quets hagi rellis­cat, però el seu paper ins­ti­tu­ci­o­nal i per sobre de tot interí demana màxima con­tenció. Perquè tam­poc es pot pas­sar per alt que el veterà direc­tiu fa aques­tes mani­fes­ta­ci­ons just ara que els pre­can­di­dats –i la prudència de Laporta és molt simp­tomàtica– l’únic que exhi­bei­xen al vol­tant de Messi és el propòsit de recon­duir una relació dete­ri­o­rada amb el millor juga­dor del món. En bene­fici de tots.