Opinió

A l’Albert Arenas

Albert, no m’agra­den les motos, no n’he conduït mai cap i amb prou fei­nes vaig seguir el cam­pi­o­nat llunyà d’aquell 1999 quan tot­hom fli­pava perquè Cri­villé dei­xava enrere Okada als dar­rers metres de Mont­meló, o sigui, si no hi ha una pilota pel mig, ja sigui per aca­ro­nar-la amb el peu, botar-la amb la mà, reben­tar-la amb la raqueta, o acom­pa­nyar-la amb l’estic, doncs pre­fe­reixo pren­dre un lli­bre sobre la Gerra Civil men­tre des­a­fino una gui­tarra des­a­pro­fi­tada. T’ho explico perquè al llarg d’aquests anys que vas dei­xar l’escola t’he anat seguint sense veure cap cursa. Perquè m’enten­guis, podria resu­mir la meva acti­tud amb la res­posta que vaig donar al meu fill quan em va pre­gun­tar perquè no miràvem les motos “Doncs perquè no m’emo­ci­o­nen però sem­pre vull que gua­nyi l’Albert”.

Per això em vas donar una ale­gria quan et vaig veure campió del món, perquè els que sou bona gent us merei­xeu que us pas­sin coses bones i més, quan a dar­rera hi ha una fei­nada que només la saps tu, un esforç sigui dit, que els pro­fes­sors comentàvem quan et veiem set­ma­nes amb el braç engui­xat men­tre expli­ca­ves que t’havien posat claus per una cai­guda, o fal­ta­ves a classe perquè ana­ves a cur­ses i et posa­ves al dia amb constància i eficàcia. El resum sem­pre era el mateix: un nano que et pre­nies seri­o­sa­ment les teves obli­ga­ci­ons, tira­ves enda­vant els rep­tes que et mar­ca­ves, i ho vivies tot amb una nor­ma­li­tat notòria. En defi­ni­tiva, amb aquesta fórmula podries no haver gua­nyat el mun­dial perquè l’èxit pro­fes­si­o­nal no és pura matemàtica, però aquesta era la recepta per poder alçar un títol que et porta a seguir l’estela dels grans d’aquest esport.

Dit això, només em queda feli­ci­tar-te i dei­xar per escrit la pro­mesa que quan facis el salt a Moto GP miraré la car­rera i lla­vors, exi­giré a una cosina que estimo molt que llenci d’una punye­tera vegada el pòster esgro­gueït d’en Mick Doo­han que té encara a l’estudi de casa seva, i hi posi defi­ni­ti­va­ment el de l’Albert Are­nas. Una abraçada crac!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.