Fal­ten dos mesos ben bons perquè arren­quin els vui­tens de la Cham­pi­ons (16 de febrer en el cas del Barça-PSG). De fet, les eli­mi­natòries no es tan­ca­ran fins gai­rebé d’aquí a tres mesos (10 de març). En el cas dels equips d’alt nivell que no brin­den bones sen­sa­ci­ons com són el Barça i el PSG, plan­te­jar quina cor­re­la­ci­ons de for­ces hi haurà d’aquí a dos mesos vista és una teme­ri­tat abso­luta. Un petit exer­cici retros­pec­tiu ens ho demos­tra. Fa tot just dos mesos, el Barça aca­bava de cedir els pri­mers punts i d’encai­xar el pri­mer gol en la lliga con­tra el Sevi­lla després de cla­var dues gole­ja­des al Vila-real al Camp Nou i al Celta a Balaídos. Estava a tres punts del líder amb un par­tit menys i per res es podia pro­nos­ti­car l’esce­nari actual ni intuir una ori­en­tació dife­rent a la del crei­xe­ment cons­tant. En aquest període de temps s’han lesi­o­nat de gra­ve­tat Ansu Fati i Piqué, ha tor­nat a caure Dembélé, s’ha recu­pe­rat Ter Ste­gen i els juga­dors amb galons s’han mos­trat tan erràtics que el Barça està des­col·locat en la lliga, dece­be­do­ra­ment clas­si­fi­cat en la Cham­pi­ons i Koe­man, cada dia més a la defen­siva.

Mar­xem a París. El PSG, que fa els matei­xos dos mesos ja havia per­dut dos par­tits de lliga, va enca­de­nar qua­tre victòries que el van situar líder, però dels qua­tre par­tits poste­ri­ors només n’ha gua­nyat un, men­tre que el seu botxí de diu­menge, l’Olym­pi­que de Lió, no ha fallat, li ha reta­llat vuit punts i l’ha des­ban­cat del lide­ratge, igual com el Lilla. En el cas dels pari­sencs, la pèrdua del lide­ratge es per­cep secundària. Ahir als segui­dors del PSG no els arri­bava la camisa al coll tement una lesió greu de Ney­mar. Avui res­pi­ren alleu­jats perquè l’estre­lla bra­si­lera pro­ba­ble­ment només pagarà amb un senyor esquinç el que hau­ria pogut ser una greu lesió de lli­ga­ments –o fins i tot òssia– per l’entrada cri­mi­nal de Thi­ago Men­des.

Que­den dos mesos, una quan­ti­tat ingent de vari­a­bles espor­ti­ves i mèdiques per entrar en joc i una fines­tra de mer­cat que sabem que el Barça no està en dis­po­sició d’esprémer gaire, ni per pro­vi­si­o­na­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal ni per múscul econòmic. Tot el con­trari que el PSG.

Amb tot, la rea­li­tat s’imposa. I la del Barça és crua des de les der­ro­tes a Cadis i con­tra la Juve. L’única estratègia pos­si­ble con­ti­nua sent enfo­car el par­tit imme­diat amb obli­gació de millora. Invo­cant una antiga i cla­ri­vi­dent pre­mo­nició de Messi, el nivell actual del Barça pot ser­vir per gua­nyar el Lle­vant per 1-0 amb un estrès demen­cial i dema­nant l’hora, però és dubtós que per­meti avançar en la Cham­pi­ons. Demà pas­sat, un nou escru­tini con­tra la Real Soci­e­dad, que encara que no ho sem­bli és el líder.