Joan Laporta torna a ser Jan. L’expresident havia entrat en la cursa electoral del Barça gairebé de puntetes, mesurant cada paraula i com les ajuntava. La pancarta que ha desplegat avui de cares al Bernabeu, lluny de ser un mer element estàtic, té més potència (i no només per les dimensions) que una performance de la Fura dels Baus. El ‘ganas de volver a veros’ que un dels dimonis del madridisme ha plantificat a tocar d’un Bernabéu en obres invoca un passat d’esplendor blaugrana combinat amb sequera madridista que fa que avui el barcelonisme visqui un dia d’ànims aixecats. En el delicat moment econòmic i esportiu del club, alimentar l’esperit també és positiu.

Que Víctor Font, l’altre precandidat d’aquest aparent duel a dues bandes amb espectadors de luxe, hagi respost de seguida al cop d’efecte de Laporta és símptoma clar que no vol cedir la iniciativa. Font té un estil molt diferent al de l’expresident i haurà de buscar l’impacte mediàtic que el seu perfil personal no li atorga: “Jan, en això ets el putu amo. Però amb pancartes, ni guanyarem Champions, ni farem un estadi nou ni resoldrem el deute del club. Per tant, a contrastar projectes i ens veiem el dia 24”. Font té raó: cal contrastar programes, i votar. Contrastar, qui sap si també per constatar que en el fons els programes no són tan diferents, perquè la situació econòmica del club no ho permetrà. I un cop constatada la necessitat de debatre les propostes de tots dos –i dels altres que puguin passar el tall de les firmes–, tothom es posarà d’acord que la pancarta no farà guanyar títols, però sí que estimula l’autoestima del barcelonisme i ajuda a decantar eleccions.