“La superlliga és per arruïnar-se i carregar-se els aficionats”. Paraula de Tebas, ara que veu que Florentino Pérez i Josep Maria Bartomeu s’hi referien seriosament i que els 14 clubs impulsors –coneguts com a G-14, els més potents del continent– ja han deixat caure que el 2022 seria un bon moment per començar. I tot seguit Tebas s’empara en el suposat posicionament contrari de l’altre gran de la LFP, l’Atlético, bo i saber que no és res més que una estratègia del club per mantenir-se a l’expectativa d’una possible oferta per integrar-se en la nova competició.

L’Espanya futbolística més rància ja posa el crit al cel i no se’n pot estar d’amenaçar: “Si decideixen trencar, que sigui amb totes les conseqüències i que quedin fora del futbol, amb tot el que comporta”, s’ha pogut llegir signat per articulistes coneguts. L’antiga cantarella de, si te’n vas, et quedaràs sense mundial, sense Eurocopa i sense res.

Una gran mentida que forma part de la presa de posicions prèvia a la batalla que es desencadenarà quan la Superlliga vagi guanyant més consistència. Ja va passar en el bàsquet i FIBA Europa –que organitzava les competicions europees– va haver de rendir-se en un parell d’anys. És ara, dues dècades després, que malda per recuperar el control del negoci. Ni les estrelles del bàsquet europeu han quedat fora d’òrbita ni les federacions els han deixat de convocar a les seleccions. Ans al contrari, l’Eurolliga no cedeix jugadors en les finestres FIBA ni tampoc interromp les seves competicions. Tampoc ho fa l’NBA, per descomptat. I tot i això, les federacions aborden les convocatòries amb tot el tacte possible per no fer emprenyar els clubs, que són els que paguen els jugadors.

Doncs amb el futbol passarà exactament el mateix. Respecte al bàsquet, la UEFA té l’avantatge que el seu negoci (la Champions) factura una milionada i competir-hi no serà tan fàcil. Però si la Superlliga avança, més li valdrà a la UEFA i a les lligues estatals arribar a algun tipus d’acord de convivència. Perquè les federacions no renunciaran a les millors estrelles per a les seleccions i això de “quedar fora del futbol” serà un acudit amb poca gràcia. I les mateixes lligues no tindran una alternativa diferent a arribar a un pacte si no volen perdre els grans clubs i, amb ells, la majoria dels ingressos.

Això no va de política, ni de l’Estat espanyol, ni del CSD, ni del tribunals estatals. Va de diners, de molts diners, de negocis. Per això Tebas tremola, perquè sap que si la corda es trenca de tant tibar-la i el Barça i el Madrid li marxen, els que s’arruïnaran seran ell i tots els clubs de LaLiga, que si aguanten el seu president és només perquè els omple raonablement de milions.