El Barça té demà i dimarts a Colònia la pos­si­bi­li­tat d’enfi­lar-se a l’Olimp de l’hand­bol... si és que encara no hi és. Nou títols de copa d’Europa o lliga de cam­pi­ons, segons l’època, el situen molt lluny de l’abast dels com­pe­ti­dors. Però el títol se li resis­teix des del 2015 tot i que el Barça no ha dei­xat de tenir plan­ti­lles com­pe­ti­ti­ves i sem­pre ha pug­nat per gua­nyar-lo. A Colònia, en aquesta final a qua­tre ajor­nada dues vega­des i que es dis­puta amb l’edició 2020/21 ben avançada, s’hi tro­barà en pri­mer lloc amb el PSG, un equipàs que ha titu­be­jat aquesta tem­po­rada però que sem­bla que ha redreçat el rumb i apu­jat el nivell. Amb tot, el Barça és un equip impla­ca­ble que aquesta tem­po­rada no ha per­dut ni un par­tit en cap com­pe­tició i que en l’edició 2020/21 ja està viar­tu­al­ment en els quarts de final. Amb Pálmars­son en ple­nes facul­tats ni el pode­rosíssim PSG, l’equip d’hand­bol amb més pres­su­post del món, hau­ria de fer patir. Ara bé, l’equip francès tam­poc dis­posa de Nikola Kara­ba­tic.

Aquest des­fa­sa­ment tem­po­ral es nota més en l’altra semi­fi­nal d’avui, entre el Veszprém (segon en el grup del Barça) i el Kiel, desin­flat en la com­pe­tició i amb un pre­ce­dent pro­per favo­ra­ble als hon­ga­re­sos.

Hi ha un tòpic del món blau­grana que diu que quan el fut­bol falla, les sec­ci­ons gua­nyen i aju­den a tram­pe­jar el mal tràngol. L’equip d’hand­bol ha tren­cat secu­lar­ment aquest teo­rema. Nou títols euro­peus i tres sub­cam­pi­o­nats en els últims 25 anys ho cor­ro­bo­ren, sense neces­si­tat de ser l’equip més ric del món. La con­tinuïtat en l’excel·lència i l’exigència a la pista i a la ban­queta i l’alt per­cen­tatge d’encert en la con­fecció de les plan­ti­lles són un aval per­ma­nent. També demà a Colònia.