L’EDITORIAL
Messi fuma la pipa de la pau
Qui esperés de Messi qualsevol extemporaneïtat que pogués posar en qüestió l’inestable equilibri del Barça és que estava pressuposant que l’argentí projecta una idea destructiva sobre el club de la seva vida. I Messi podria (i pot) estar dolgut per com es va gestionar el passat mes d’agost, però qui ho va fer ja no dirigeix el club, d’aquí a un mes hi haurà un nou president electe i, per sobre de tot, Messi sap que no pot rebregar el seu passat com si fos un parrac brut, i que quan formi part del passat del Barça ho ha de ser generant unanimitat.
L’entrevista que Messi ha concedit a Jordi Évole té valor en un doble sentit. Primer, perquè el 10 no es prodiga, i menys per a un mitjà no argentí. Però sobretot perquè, si bé no aclareix què passarà a “final d’any” –expressió que hem d’entendre equivalent a final de temporada– sí que pacifica l’escenari. Messi no diu res gratuïtament, i si considera que Koeman és un entrenador de pes i caràcter per treure el Barça d’allà on ha caigut, és que ho pensa sincerament. Que no fitxarà pel Madrid és, a banda d’una obvietat, el botó de mostra que la seva actitud és de buscar la pau. I que després d’un últim contracte als Estats Units, que tindrà xifres indecents i potser li permetrà retrobar-se amb Luis Suárez, veu el seu futur a Barcelona i lligat al Barça, és la prova definitiva que, passi el que passi l’estiu vinent, no hi pot haver trencadissa perquè ell no ho vol.
Ara bé, que continuï o no de blaugrana més enllà del 2021 depèn, més que d’ell mateix i del Barça, d’un conjunt de circumstàncies que sí que comencen i a acaben al Camp Nou i que van des del nom del pròxim inquilí de la llotja del Camp Nou i les seves prioritats de mandat a la capacitat de seducció que els nous valors (Pedri, Ansu Fati...) puguin exercir sobre l’estrella argentina. I, per sobre de tot, l’element decisiu serà el marge de maniobra econòmic que tingui el club. D’aquesta variable dependrà directament la posició del Barça en el mercat i, per tant, la capacitat d’arropar Messi amb els jugadors adequats per tornar a formar un equip guanyador d’Europa. Sent realistes, en l’aspecte econòmic serà difícil que el Barça pugui ser gaire ambiciós a menys que el futur president arribi amb molts pans i moltes idees sota el braç. Per tant, val més no aixecar grans expectatives sobre la continuïtat de Messi.