Mingote, més que un alpinista

Sergi Min­gote era un home de la mun­ta­nya. Un dels millors d’una terra de grans mun­ta­nyers, que ha tin­gut diver­ses gene­ra­ci­ons d’homes i dones que han fet del repte d’afron­tar els perills de les ascen­si­ons als cims de més de vuit mil metres la seva raó de ser din­tre del món de l’esport. Ahir Min­gote va morir al K2 men­tre pre­pa­rava un més dels pro­jec­tes que ha anat enllaçant durant els últims anys. Min­gote ja havia fet el cim del K2, una mun­ta­nya amb la que deia que tenia una relació d’amor i odi i la qual no ha pogut superar en ple hivern. L’alpi­nista de Parets del Vallès, de 49 anys, era molt més que un alpi­nista. Havia coro­nat l’Eve­rest en dues oca­si­ons, el Cho Oyu, el Lhotse, el mateix K2, però sem­pre havia estat capaç de bus­car nous al·lici­ents a una vida que, sense la mun­ta­nya no l’omplia. Va ser alcalde del seu poble durant set anys i estava política­ment com­promès amb el procés que viu el país. També amb els més des­fa­vo­rits i era un llui­ta­dor per la inclusió en el món de l’esport, impul­sant un munt d’ini­ci­a­ti­ves solidàries. Ens ha dei­xat amb només 49 anys i serà molta la gent que el tro­barà a fal­tar des de dife­rents sec­tors de la nos­tra soci­e­tats. Des­cansi en pau.