L’EDITORIAL
La crisi del Barça, i de molts més
En condicions normals, a hores d’ara estaríem valorant sondejos i especulant amb qui presidirà el Barça els pròxims quatre anys. Però les eleccions s’han ajornat mentre la lliga i la vida continuen, al Camp Nou i arreu, i el Barça continua en mans d’una gestora mentre les mesures anticrisi dels tres candidats a la presidència continuen esperant el veredicte dels vots que escolliran qui ha de pilotar la reconstrucció que cal a tots nivells.
El Barça acaba de guanyar a Elx amb nul·la brillantor, molt domini i el desequilibri just per imposar-se al camp d’un equip que és carn de descens i que no ha empatat perquè en l’única ocasió clara –claríssima, de les que un davanter de primera no pot fallar– ha aparegut Ter Stegen. L’Elx s’ha fet el primer gol i, quan buscava l’empat, no ha pogut defensar un cop de cap de Riqui Puig, que s’ha estrenat com a golejador blaugrana en un partit que ha consolidat l’impacte de De Jong, Pedri i Araujo, a banda de Ter Stegen.
Aquest partit enfoca amb nitidesa la realitat del Barça/equip, al qual no se li pot exigir res més que fer petits passos endavant en cada partit. I, ni que sigui des de l’òptica resultadista, a fe que els està fent a fora de casa (cinc victòries seguides).
S’ha de deixar de pensar en reforços que puguin venir a curt termini perquè seran els lesionats que es puguin recuperar. Primer, perquè al Barça/club no hi ha diners –calen explicacions sobre la necessitat de renegociar deute a curt termini que s’ha conegut aquest cap de setmana i que Joan Laporta insinuava en una entrevista a L’Esportiu. En segon lloc, perquè cada cop és més evident que els ingressos de l’exercici estaran per sota de l’escenari que recull el pressupost (públic als estadis a partir de la segona volta) i que no es complirà. I per acabar, perquè aquesta temporada també ha de servir per analitzar quins jugadors del planter tenen caràcter i personalitat per rebel·lar-se contra un situació complicada i apostar per fer-se un espai aprofitant que són els fitxatges més econòmics.
No és moment de plorar. El PSG, rival del Barça en la Champions i exemple de club riquíssim i aparentment invulnerable a les crisis, ja avança que perdrà més de 200 milions d’euros aquesta temporada, que haurà d’afegir als 125 del curs passat. Si la intenció de fitxar Messi és real i no una fanfarronada del seu director esportiu, Leonardo, i si també ha d’afrontar les renovacions de Mbappé i Neymar, potser s’haurà de vendre la resta de la plantilla. Tot això, en un context de crisi que ha portat la lliga a avançar-se als clubs i a plantejar una rebaixa del 30% dels salaris de tots els jugadors.