Editorial

L’EDITORIAL

Té solució el drama econòmic del Barça?

Apun­tem la pre­missa bàsica. Tot deute, per colos­sal que sigui la seva mag­ni­tud, és rene­go­ci­a­ble... sobre­tot si ets el Barça. Ho és perquè entre no cobrar (o la incer­tesa de cobrar) o fer-ho més tard i amb uns ter­mi­nis pac­tats i assu­mi­bles pel deu­tor, el cre­di­tor se sol pres­tar a l’acord (altra cosa és que no vul­gui saber res més de tu).

Dit això, la situ­ació finan­cera del Barça és duríssima. En un altre sec­tor que no tingués garan­ties tan ele­va­des i sòlides com els drets de tele­visió, o en una altra empresa que no dis­posés d’actius de valor tan alt com el Camp Nou, el palau Blau­grana o la finca de l’antic Mini­es­tadi, la memòria econòmica 2019/20 que ha pre­sen­tat el Barça impli­ca­ria l’entrada en con­curs de cre­di­tors. No és només un deute ingent (1.173 mili­ons) que podem témer ben legítima­ment que ha con­ti­nuat crei­xent. No és que d’aquests 1.173, 730 s’han de tor­nar durant el 2021 (i una part tenen garan­tia per al cre­di­tor, de manera que no són fàcils de rene­go­ciar). És que el fons de mani­o­bra –un con­cepte finan­cer que indica els pro­ble­mes de tre­so­re­ria d’una empresa, és a dir, la capa­ci­tat que té per afron­tar els paga­ments immi­nents– és nega­tiu, i no ho és de poc, sinó que supera els 600 mili­ons. Una quan­ti­tat que fa fere­dat.

Sig­ni­fica que el Barça no és via­ble? De cap manera, però algu­nes de les recep­tes clàssi­ques no són del tot via­bles. Anti­ci­par cobra­ments i dife­rir paga­ments són pràcti­ques que ja s’han dut a terme i que tenen un límit. Una ampli­ació de capi­tal no és pos­si­ble quan par­lem d’un club espor­tiu i no una soci­e­tat mer­can­til (però en un horitzó de futur, la con­versió podria dei­xar de ser tabú si el dilema és la SAE o la mort). Queda la venda d’actius. De moment no es plan­teja ven­dre el Camp Nou, i ven­dre juga­dors no és sem­pre pos­si­ble si no s’ha amor­tit­zat el cost del seu fit­xatge perquè això genera dese­qui­li­bris en el balanç.

I arri­bem a la mare dels ous. Que els sous dels espor­tis­tes pro­fes­si­o­nals com­pro­me­tin el 74% del pres­su­post és insos­te­ni­ble, fins i tot al Barça. No deixa marge per reta­llar de gaire enlloc i s’escapa de molt de l’entorn del 50% que es con­si­dera pru­dent. La política espor­tiva del futur pre­si­dent vindrà mar­cada de manera ine­lu­di­ble per aquesta hipertròfia sala­rial, que cal reduir de manera dràstica, pres­cin­dint de gran part dels sous alts i apli­cant una política dràstica de plan­ter. No es pot obli­dar que les mesu­res sala­ri­als apli­ca­des pel club l’any 2020 no són estric­ta­ment reta­lla­des, sinó paga­ments dife­rits. És a dir, són sala­ris que no es paguen ara i que impac­ta­ran en exer­ci­cis futurs.

El Barça, que pre­su­mia de gestió econòmica modèlica no fa tants anys, ha entrat en una deriva finan­cera molt peri­llosa durant el man­dat de Josep Maria Bar­to­meu, sobre­tot a par­tir de la marxa de Ney­mar. Els 222 mili­ons que es van ingres­sar no només es van gas­tar de seguida, sinó que es van gas­tar mala­ment, en juga­dors pagats a preu d’or, que no han ren­dit i que només s’han pogut reven­dre assu­mint pèrdues. I els errors s’han anat tapant amb més errors, i les des­pe­ses s’han enca­de­nat amb més des­pe­ses, cada vegada més ele­va­des. Una espi­ral que s’ha de tallar en sec.

Rever­tir les deli­ca­des finan­ces exi­girà anys, en els quals també caldrà posar en marxa l’ano­me­nat Espai Barça (nou Camp Nou, palau Blau­grana...) que, si real­ment s’acaba auto­fi­nançant amb la seva explo­tació i els naming rights, serà a costa de no apor­tar ingres­sos al pres­su­post ordi­nari men­tre no es pagui el cost de les obres. Però, en pri­mer terme, seran anys de rene­go­ciar tant deute com es pugui –incom­plir paga­ments faculta els per­ju­di­cats a ins­tar el con­curs de cre­di­tors– i de con­te­nir la des­pesa amb plan­ter, plan­ter i plan­ter. Qui vul­gui negar-ho, que ense­nyi quina carta té ama­gada. Venen temps de creure en una Masia que fins ara ha patit un tap enorme en l’accés al pri­mer equip. Si el Barça té un dels millors plan­ters del món, els pròxims anys seran pro­pi­cis per com­pro­var-ho.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)