Opinió

Apadrina el Barça-Save the history

La cam­pa­nya comença amb la imatge d’un octo­ge­nari asse­gut a un Camp Nou buit men­tre el vio­lon­cel de Pau Casals somi­queja i Leo Messi aban­dona la gespa deserta rega­lant un esguard de com­passió al vell afi­ci­o­nat. Següent plànol, el vio­lon­cel emmu­deix i tan sols se sent la remor d’una brisa marítima que ama­nyaga l’estadi sense esma, com si estigués exhaust d’inten­tar remoure els fona­ments d’un club enfon­sat pel pes de la seva pròpia història. La càmera busca el pri­mer pla de l’octo­ge­nari soci, els ulls li bri­llen i des de la seva pupil·la es pot divi­sar el cop de cap d’Eva­risto al Madrid, Cruyff mar­cant al Ber­nabéu, Asensi aixe­cant la Recopa de Basi­lea, Urruti parant el penal de Valla­do­lid, Stòitxkov galo­pant per San Mamés, Bakero sal­tant a Kai­sers­lau­tern, Koe­man cor­rent cap a la banda de Wem­bley, Romário esmi­co­lant la cin­tura d’Alkorta, Puyol sal­vant un gol amb l’escut, Ronal­dinho aplau­dit a Cha­martín, Piqué fent el sisè, Ini­esta polint l’escaire d’Stam­ford Bridge, Messi levi­tant al cel de Roma, i Guar­di­ola volant pels aires de Lon­dres men­tre Luis Enri­que con­que­reix Berlín.

Lla­vors, la imatge es va des­di­bui­xant i des de la nina del pro­ta­go­nista només hi podem divi­sar un Camp Nou en blanc i negre, melangiós de si mateix, com si fos un tea­tre shakes­pe­arià en ruïnes on el fan­tasma de Ham­let s’ha ama­gat per sem­pre més. Final­ment, el silenci es talla per la veu de Car­les Puyol pro­cla­mant “Aixe­car-nos depèn de nosal­tres”, i men­tre el Camp Nou es va allu­nyant gràcies a una càmera que s’enlaira pel cel de Bar­ce­lona, unes lle­tres bla­ves i gra­nes ocu­pen la pan­ta­lla “Apa­drina el Barça – Save the his­tory” i amb elles, a un racó humil de la imatge, es pot lle­gir fàcil­ment on fer apor­ta­ci­ons econòmiques per sal­var a l’enti­tat de la fallida. Serà això, un minut, un sim­ple i escàs minut per resu­mir una història èpica que ago­nitza per la mala gestió d’aquells que han mar­xat de mati­nada, sense fer fressa, com fan els bot­xins amb guants de seda.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.