L’estat d’ànim, el dotzè jugador del Barça

La plan­ti­lla del Barça és limi­tada. D’efec­tius i, en alguns casos, de talent, d’experiència o de totes dues coses alhora. Pot gua­nyar la copa o pot que­dar fora de la final perquè el Sevi­lla, si bé no té Messi, no seria un equip coix. Pot eli­mi­nar el PSG en els vui­tens de la Cham­pi­ons o que­dar fora dels quarts per pri­mera vegada en 14 tem­po­ra­des. Difícil­ment gua­nyarà la lliga, tot i que que­den 17 par­tits. Té unes limi­ta­ci­ons objec­ti­ves que són simi­lars a les de prin­cipi de tem­po­rada i que no s’han pogut cor­re­gir amb incor­po­ra­ci­ons al gener però que es podran pal·liar a mesura que les lesi­ons reme­tin i els dam­ni­fi­cats es rein­cor­po­rin.

Però el Barça, en una de les tem­po­ra­des ins­ti­tu­ci­o­nal­ment més fei­xu­gues de la història (pandèmia, crisi econòmica, elec­ci­ons no pre­vis­tes...) té ara mateix dos argu­ments dife­ren­ci­als res­pecte a l’inici de tem­po­rada.

El pri­mer actiu sobre­vin­gut és Messi. Sobre­vin­gut, sí, perquè el seu inici de curs va acu­sar la res­saca de l’estiu. Però ara que Messi ha fet la digestió d’aquell fas­ti­gueig, torna a ser el millor del món i, a més, fa tot l’efecte que les mani­o­bres de des­pres­tigi cap a ell i el club que s’han produït en les últi­mes set­ma­nes han acon­se­guit l’efecte con­trari: l’han fet empre­nyar. I Messi empre­nyat (que en el seu cas vol dir moti­vat per trans­for­mar totes les seves ener­gies en victòries) és mal negoci segur per als rivals. I Messi moti­vat arros­sega la resta de l’equip, i de quina manera.

L’altre ele­ment que allu­nya el Barça del febrer del Barça de la tar­dor és tan poc científic com deter­mi­nant: l’estat d’ànim té una influència deci­siva en la dinàmica del Barça. Avui hem publi­cat un estudi que deta­lla com l’equip de Koe­man s’entor­to­lli­gava amb un resul­tat ini­ci­al­ment advers i com s’hi sobre­posa ara, fins al punt d’haver-se espe­ci­a­lit­zat en remun­ta­des. Això és pos­si­ble per l’aco­bla­ment del grup i, sobre­tot, per l’incre­ment de l’auto­es­tima de juga­dors com Messi, Pedri, De Jong, Alba, Araujo... fins i tot de Dembélé o Gri­ez­mann. Ara hi ha con­fiança plena per inten­tar una aven­tura al camp sabent que sor­tirà bé quan a l’octu­bre, el mateix gest tècnic, canvi d’ori­en­tació o dese­qui­li­bri s’enca­mi­nava al fracàs. I l’estat d’ànim, aquest con­cepte tan com­pli­cat de mesu­rar, és el que fa créixer més un equip.