La UFEC, que durant la pandèmia ha man­tin­gut un nivell de mobi­lit­zació més que nota­ble en defensa de l’essen­ci­a­li­tat i segu­re­tat del sec­tor espor­tiu, ha orga­nit­zat aquesta set­mana d’elec­ci­ons un debat sec­to­rial entre les vuit llis­tes amb repre­sen­tació al Par­la­ment i remata ara la feina ara amb una reve­la­dora com­pa­ra­tiva de pro­gra­mes que interessa a tot­hom que con­si­deri l’esport una de les seves pri­o­ri­tats vitals.

No es pot con­cloure que el que no surt al pro­grama no sigui defen­sa­ble per un par­tit con­cret –el reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal de les fede­ra­ci­ons cata­la­nes només el por­ten JxCat, ECP i el Pde­CAT i és obvi que ERC també el defensa– però sí que ori­enta sobre les pri­o­ri­tats d’una can­di­da­tura i, sobre­tot, dona una pista relle­vant del pes de l’esport en el seu pla de govern.

Només són dades (i pro­gra­mes, que pas­sa­des les elec­ci­ons tenen el valor que tenen), però és inqui­e­tant que algu­nes dife­rei­xin clara­ment del que van mani­fes­tar els can­di­dats en el debat de la UFEC, fa tan sols cinc dies. Com en la qüestió de la con­se­lle­ria d’Esports, que només recu­llen els pro­gra­mes del Pde­CAT i En Comú Podem, men­tre que en el debat la van fer seva la CUP, el PP, JxCat i, a la seva manera, ERC. Encara crida més l’atenció que la una­ni­mi­tat que va gene­rar en el debat de can­di­dats la pro­posta de des­ti­nar a l’esport l1’% del pres­su­post només s’expli­cita en els pro­gra­mes del Pde­CAT i del PP.

Els pro­gra­mes estan ela­bo­rats abans del debat i, per tant, sent ben pen­sats es pot con­cloure que hi ha par­tits que s’han sen­si­bi­lit­zat amb poste­ri­o­ri­tat. Però estem massa acos­tu­mats que tot i que el que no està escrit (i a vega­des també el que està en paper) sovint s’ho emporta el vent.

D’altra banda, no és estrany que la CUP no portés cap d’aques­tes mesu­res al pro­grama perquè, ras i curt, no fa cap pro­posta en l’àmbit de l’esport. Per poc deta­llat que sigui el pro­grama dels anti­ca­pi­ta­lis­tes, l’oblit és memo­ra­ble i no admet excusa. Ni tan sols hi ha un esment al pla de xoc i de res­cat que neces­sita l’esport (i tants altres, és clar), que cons­ti­tu­eix una de les grans línies d’actu­ació per a la majo­ria de par­tits, jun­ta­ment amb les polítiques de gènere en l’esport, la uti­li­tat com a teràpia anti-Covid, la neces­si­tat d’una nova llei de l’esport, la con­si­de­ració de ser­vei essen­cial, for­ma­lit­zar la can­di­da­tura olímpica Piri­neus-Bar­ce­lona i l’atenció a les per­so­nes vul­ne­ra­bles mit­jançant l’esport.

En el rànquing de pro­pos­tes el Pde­CAT és el líder (62) a molta distància dels par­tits del govern, ERC (37) i JxCat (33). Tanta diferència és deguda al fet que deta­lla en diver­ses pro­pos­tes el que per altres par­tits és una línia genèrica d’actu­ació, però també s’hi nota la intenció que l’esport sigui un ele­ment tron­cal del pro­grama.