Una eliminació menys dolorosa, per descomptada

Sent pràctics, l’eli­mi­nació del Barça de la Cham­pi­ons s’ha d’adme­tre que té la vir­tut de situar l’equip de Koe­man davant uns objec­tius assu­mi­bles en el seu estat actual, que ja ha dei­xat de ser deca­dent per ini­ciar una remun­tada que, òbvi­a­ment, no es podrà cul­mi­nar aquesta tem­po­rada. Aquests objec­tius assu­mi­bles són gua­nyar la copa i posar tota la pressió pos­si­ble a l’Atlético perquè perdi tres punts més que els blau­grana, a més del par­tit entre tots dos al Camp Nou. No sem­bla un propòsit fora de l’abast, tenint en compte que abans del par­tit con­tra el Barça (9 de maig) ha de visi­tar el Pizjuán i San Mamés.

El calen­dari de lliga del Barça és nota­ble­ment més exi­gent que el dels de Sime­one. Però el vent ha dei­xat de bufar en con­tra. Com a mínim, diu­menge es va cal­mar amb l’elecció de nou pre­si­dent i a par­tir d’ara, amb Laporta donant suport efec­tiu a Koe­man, tot han de ser avan­tat­ges. Ni tan sols l’eli­mi­nació a París ha de repre­sen­tar una sotra­gada, per molt que sigui la pri­mera vegada des del 2007 que no dis­pu­tarà els quarts. El KO es va for­jar en l’1-4 del Camp Nou, no pas dime­cres a París, on l’equip va donar la cara con­tra un rival que, avui dia, és d’un nivell supe­rior i que va jugar amb un coixí molt con­for­ta­ble.

El Barça tor­narà a la Cham­pi­ons. Als quarts, i més d’hora que tard, a les semi­fi­nals i les finals. Men­tres­tant, moti­var-se per uns rep­tes a l’abast és la manera de pas­sar aquest temps de tran­sició sense frus­tra­ci­ons i fins i tot amb alguna ale­gria ines­pe­rada, com ho seria una lliga o una copa (o un doblet) que no fa tan­tes set­ma­nes sem­bla­ven quimèriques i l’objec­tiu era, jus­ta­ment evi­tar al preu que fos que­dar sense estímuls espor­tius al març. Res més lluny de la rea­li­tat.