S’espera amb expec­tació pels pri­mers dies del man­dat de Joan Laporta les pri­me­res deci­si­ons sobre l’estruc­tura de res­pon­sa­bi­li­tat direc­tiva que tindrà l’equip de fut­bol femení del Barça. Hi ha expec­tació perquè, d’una banda, es tracta d’un dels equips top d’Europa i, de l’altra, perquè ara que s’ha acon­se­guit un equip sòlid, efec­tiu i de pers­pec­tiva llarga i endreçada, si hi hagués grans can­vis s’hau­rien d’expli­car molt bé.

I men­tres­tant, el Barça ja sap quin és el camí que haurà de seguir camí de la final. Si supera el City –amb l’han­di­cap que cap dels dos par­tits els jugarà al Johan Cruyff per les res­tric­ci­ons d’entrada a les per­so­nes pro­ce­dents del Regne Unit– molt pro­ba­ble­ment es tro­barà el gran rival a aba­tre. l’Olym­pi­que de Lió. Un equip de poten­cial des­co­mu­nal –campió en set edi­ci­ons, les cinc últi­mes con­se­cu­ti­ves– , l’autèntica bèstia negra del Barça. Però si les blau­grana volen ser cam­pi­o­nes, val més que es men­ta­lit­zin que no poden espe­rar que un altre equips els faci la feina d’eli­mi­nar l’Olym­pi­que. L’únic que ho podria fer seria jus­ta­ment el que s’entre­veu com el seu rival als quarts, el PSG, amb el qual l’equip de Lió es jugarà aquesta set­mana el títol de lliga fran­cesa. El PSG domina d’un punt, i hoha fet cons­truint el seu poten­cial sense neces­si­tat d’anar a ero­si­o­nar el seu gran rival, l’Olym­pi­que. Mal­grat tot, aquest fet dona idea del seu poten­cial. A Europa, però, l’ofici i l’experiència de jugar (i gua­nyar) finals té molt pes i aquesta qua­li­tat la con­ti­nua gau­dint l’Olym­pi­que més que cap rival.

En un altre àmbit, des­lli­gat de la Cham­pi­ons però no del Barça, causa estu­por la sanció de qua­tre par­tits a Mapi León. La blau­grana va pro­tes­tar en con­si­de­rar-se víctima d’una injustícia –expul­sada per un penal molt dis­cu­ti­ble con­tra el Madrid– i també defen­sant el seu rival d’aquell dia: “A mi em faria ver­go­nya. Avui m’ha tocat a mi, però és una rere l’altra. L’altre dia van anul·lar dos gols que eren vàlids a l’equip que avui ha estat el nos­tre rival. Però per què hem de millo­rar, no?” Ho va fer com a argu­ments per recla­mar millo­res en els arbi­trat­ges i en les aju­des als col·lec­tiu arbi­tral. I no es va expres­sar a crits, damunt la gespa, sinó en una piu­lada refle­xi­o­nada. León és un balu­ard de la selecció espa­nyola i no ha mani­fes­tat res que abans no hagin dit altres col·legues homes, però ja se sap que amb les dones s’hi atre­vei­xen més. Enlloc de san­ci­o­nar-la, seria més pro­duc­tiu lle­gir-la i treure’n alguna con­clusió.