Laporta, sense ni un dia de gràcia

Tant de bo que l’inici del man­dat de Joan Laporta sigui més esta­ble que el pre­ludi. Les cor­re­dis­ses per tan­car un aval que va que­dar coix amb la renúncia de Jaume Giró i la pèrdua de les seves ges­ti­ons han estat tan evi­dents com el fet que el final ha estat posi­tiu. En cam­pa­nya, Font refre­gava a Laporta que la seva can­di­da­tura no tenia prou poten­cial econòmic per supor­tar un aval de 125 mili­ons i que, per tant, Laporta no seria un pre­si­dent inde­pen­dent. Ara ja sabem que serà depe­nent d’Audax Reno­va­bles, una com­pa­nyia que situarà en la direc­tiva un indis­cu­ti­ble bar­ce­lo­nista de pedra picada com Edu­ard Romeu. Si el pro­pi­e­tari d’Audax, José Elías, con­si­dera que Romeu li garan­teix que els mili­ons que ha ava­lat estan a res­guard, és que el té magnífica­ment con­cep­tuat com a ges­tor econòmic. Vot de con­fiança per a ell.

Assu­mim per un moment l’afir­mació de Font i con­si­de­rem que Audax mar­carà cri­te­ris econòmics en el Barça. A pri­ori, s’ha de con­si­de­rar un pro­blema? Quin con­flicte d’interes­sos es pot plan­te­jar entre una empres del sec­tor de les ener­gies reno­va­bles i el Barça? Un hipotètic con­tracte per a la sos­te­ni­bi­li­tat i auto­su­ficiència energètica de les futu­res ins­tal·laci­ons blau­grana? Si hi ha trans­parència, on és el temor? En tot cas, con­flicte menor que també es podria haver produït, en un altre sec­tor d’acti­vi­tat empre­sa­rial, amb Víctor Font.

Laporta no tindrà 100 dies de gràcia. No en tindrà ni un. Demà mateix ha de començar a pren­dre deci­si­ons. Sense pre­ci­pi­tar-se, però sense dilació. Ser pre­si­dent del Barça és l’honor més gran per a un bar­ce­lo­nista, però ser-ho aquest 2021 és una feina deli­cadíssima perquè de la seva actu­ació depèn ine­lu­di­ble­ment que el Barça es reen­ganxi a l’elit, al cos­tat dels clubs cotit­zats o dels clubs-estat, o quedi en un segon pla. Que el més que un club sigui un lema ple de con­tin­gut –des d’un prisma espor­tiu, social, naci­o­nal, edu­ca­tiu...– o només retòric. S’ha de cele­brar que el dis­curs de Laporta no hagi dei­xat de banda tot el que no és esport i s’ha d’exi­gir que la presa de deci­si­ons sigui cohe­rent amb el model que ha per­fi­lat.

Que la presa de pos­sessió, modèlica per part del club, del mateix Laporta –opti­mista, madur i emo­tiu– i dels seus rivals a les elec­ci­ons –pre­sents a l’acte– sigui font d’ins­pi­ració. El Barça viu un moment nuclear de la seva història que exi­geix con­cen­trar tots els esforços, tota la intel·ligència, a rever­tir la situ­ació i no a dis­treure’s en lamen­ta­bles llui­tes caïnites. No és cert que només Déu –com deia Cruyff i recor­dava Laporta fa uns minuts– sàpiga el que ha cos­tat arri­bar fins aquí. Ho saben tots els bar­ce­lo­nis­tes. Que ho tin­guin pre­sent per con­ce­dir-li a Laporta els dies de gràcia que la situ­ació del 2021 li nega.