La Cham­pi­ons tindrà noves cam­pi­o­nes. Ni el Barça ni el Chel­sea han ins­crit el seu nom en un pal­marès que només conté 19 edi­ci­ons, i un dels dos posarà fi al domini de l’Olym­pi­que de Lió, que lidera el rànquing amb cinc títols seguits i set dels últims deu.

El Barça ja sap què és una final de Cham­pi­ons. Sap què és per­dre-la per infe­ri­o­ri­tat mani­festa. És pos­si­ble que la final del 2019 li arribés massa aviat per pen­sar a gua­nyar-la. El que és segur és que fa dos anys el Lió estava fora de l’abast del Barça, però també de la resta de rivals. Ara ja no és així. No hi ha un equip clara­ment supe­rior a la resta i el Barça està molt més ben pre­pa­rat per afron­tar par­tits com el que es jugarà d’aquí a dos diu­men­ges a Göteborg. S’ha vist tota la tem­po­rada i s’ha rubri­cat avui, amb la capa­ci­tat de com­pac­tar-se, d’ajun­tar-se en els moments de setge per part del rival, i amb la men­ta­li­tat de patir i resis­tir que han demos­trat les juga­do­res de Lluís Cortés. Això, el Barça no ho tenia fa dos anys, quan una esco­mesa del con­trari tenia mol­tes més pos­si­bi­li­tats de des­ta­ro­tar les blau­grana.

Per acce­dir a la final del 2019 el Barça va tro­bar un sol anta­go­nista de cate­go­ria, el Bayern, a semi­fi­nals. Ara ja ha n’ha eli­mi­nat dos, el City a quarts i el PSG en semi­fi­nals. Tot i això, s’ha de fugir de la temp­tació de con­si­de­rar que la bèstia grossa era l’equip pari­senc, que l’eli­mi­natòria que s’ha resolt avui era la final anti­ci­pada o que la pri­mera presència en una final (cas del Chel­sea) és per tas­tar-la i per­dre-la. Per res. El Chel­sea és el campió anglès i el favo­rit per reva­li­dar el títol de lliga de la FA (a un punt del City amb un par­tit menys). Molt de res­pecte per al Chel­sea i per a la seva entre­na­dora Emma Hayes (nou anys en el càrrec), l’artífex del salt al pri­mer pla euro­peu del club de Lon­dres. Amb ella el Chel­sea ha obtin­gut tots els seus títols relle­vants.