Segons la lite­ra­li­tat de la nor­ma­tiva Covid vigent fins demà pas­sat, la tro­bada de la plan­ti­lla del Barça i les pare­lles res­pec­ti­ves a can Messi per men­jar una carn a la brasa tot pen­sant en la victòria de dis­sabte con­tra l’Atlético vul­nera alguns pre­cep­tes i, sobre­tot, l’exhi­bició rei­te­rada del vídeo dels blau­grana sor­tint d’una casa que en si mateixa és gai­rebé un poble a escala no genera una imatge posi­tiva.

Dit això, i afe­git que el govern i la lliga ja sabran què han de fer, anem al fons de la qüestió –o a l’espe­rit de la norma, que és el mateix– i arri­ba­rem a la con­clusió que tot el rebom­bori que està envol­tant la tro­bada s’està esti­rant fins a límits gro­tes­cos, segur que de manera interes­sada per fer-ho ser­vir com a cor­tina de fum que tapi altres rea­li­tats.

Perquè, par­lant en ter­mes de salut, la plan­ti­lla del Barça és en si mateix una bom­bo­lla. I pri­vi­le­gi­ada. A canvi d’obrir fos­ses nasals i faringe al bas­to­net impla­ca­ble cada tres dies, el Barça sap sem­pre l’estat de salut de tots els seus juga­dors. Amb un valor afe­git: un sol posi­tiu des que es va repren­dre la com­pe­tició (n’hi va haver tres més en època de vacan­ces). A més de la gran bom­bo­lla col·lec­tiva, cada juga­dor té la seva bom­bo­lla fami­liar, que també podria ser focus de trans­missió cap al grup sense neces­si­tat de coin­ci­dir tots a casa de Messi. Qui vul­gui pen­sar que els juga­dors estan vacu­nats, que ho faci, però serà una mera espe­cu­lació. Men­tre no es demos­tri el con­trari, el que s’ha de valo­rar és la res­pon­sa­bi­li­tat i la pre­caució que han tin­gut els juga­dors.

Hones­ta­ment, l’efecte més advers de la tro­bada és la cons­ta­tació que hi ha qui se la pot per­me­tre mini­mit­zant ris­cos –con­trols PCR cons­tants, un habi­tatge enorme amb grans espais a l’aire lliure, ven­ti­lació i higi­ene màxima, acces­si­ble amb vehi­cle pri­vat– men­tre a pocs minuts ciu­ta­dans amb pocs o cap recurs o fins i tot sense papers s’amun­te­guen com poden en una habi­tació rello­gada, un pis ocu­pat o –molt pit­jor– en una nau aban­do­nada. Però de tot això ja n’érem cons­ci­ents abans que Messi con­vidés a l’asado per fer pinya, no? Doncs menys hipo­cre­sia i tan­quem un tema que ja fa massa que dura.