El Madrid vol guanyar la lliga com si fos en blanc i negre

La ruïna euro­pea del Madrid no ve de l’eli­mi­nació en semi­fi­nals de la Cham­pi­ons –un resul­tat ben digne, millor que el del Barça–, prové de la falta de capa­ci­tat com­pe­ti­tiva con­tra el Chel­sea, que si hagués arre­ple­gat els blancs als vui­tens els hau­ria fet fora igual­ment, amb danys més impor­tants. L’equip de Zidane no s’ha ni acos­tat a la final de copa, però pot com­pe­tir per la lliga gràcies a la desin­flada de l’Atlético i als gene­ro­sos obse­quis del Barça, que li ha sub­mi­nis­trat sis punts en els dos enfron­ta­ments direc­tes i l’ha man­tin­gut amb vida quan ha enso­pe­gat amb el Gra­nada i l’Atlético.

Al Madrid li queda la lliga. Va segon, empa­tat amb el Barça, amb un calen­dari més exi­gent que el de l’Atlético, que té dos punts més. Acaba de fallar con­tra el Sevi­lla i el que li cou més a Flo­ren­tino Pérez i els seus alta­veus és que un penal a Ben­zema que havia de ser el 2-1 i el lide­ratge es va con­ver­tir, de manera insòlita i sense pre­ce­dents, en un penal en con­tra per mans de Militão en l’acció ante­rior, que el VAR va detec­tar.

La con­seqüència ha estat imme­di­ata. Tota la maquinària blanca, també la mediàtica, ha des­en­ca­de­nat la seva fúria perquè li retor­nin al Madrid la lliga que li aca­ben d’usur­par. Això no pot que­dar impune, s’excla­men. No van ser mans, xis­clen. Esga­rips que tenen un objec­tiu, con­di­ci­o­nar el col·lec­tiu arbi­tral, com en el temps del blanc i negre, perquè arribi allà on no ho fa l’equip i li afini la lliga, com si fos la fis­ca­lia.

L’Espor­tiu sem­pre s’ha mani­fes­tat perquè s’apli­qui la lògica a la regla de les mans i es recu­peri la vella filo­so­fia, ara des­ter­rada: perquè hi hagi infracció, la mà ha d’anar a bus­car la pilota, i no hi ha d’haver sanció si la pilota va a bus­car la mà. No pot ser que els fut­bo­lis­tes hagin de lli­gar-se les mans a l’esquena per estar pro­te­gits. Tan anti­na­tu­ral és això com una mà per sobre de l’espat­lla.

Però un cop rei­te­rat aquest posi­ci­o­na­ment, en el fut­bol de la tem­po­rada 2020/21 l’acció de Militão és infracció. I si l’àrbi­tre la revisa a càmera lenta en el moni­tor sobre la gespa, ningú s’escapa de la sanció. Sigui del Madrid, del Barça o de l’Éibar.

Per tant, denun­ciem tant com faci falta la plo­ra­nera de Zidane, el vic­ti­misme del Madrid i desem­mas­ca­rem les por­ta­des amb mala fe. Perquè, sent el Madrid la pre­sumpta víctima, és tenir molta barra i un atemp­tat a la memòria refe­rir-se a una mà negra. Fins aquí podríem arri­bar.