Una de les pri­o­ri­tats de Josep Lluís Núñez durant els seus man­dats va ser incre­men­tar el patri­moni del Barça, amb prou èxit. El patri­moni dona soli­desa i solvència a qual­se­vol soci­e­tat, però també té una altra uti­li­tat, la de ser con­ver­ti­ble en diners en el cas de pas­sar per difi­cul­tats econòmiques seve­res, com les del Barça ara mateix.

Ve tot ple­gat a propòsit de les infor­ma­ci­ons sobre les difi­cul­tats que esta­ria tro­bant el Barça a l’hora de rede­fi­nir el pro­jecte del futur Palau Blau­grana en els ter­renys on hi havia el Mini­es­tadi, ender­ro­cat fa mesos. El pro­jecte ini­cial pre­veia un nou Palau amb 10.000 seients. Avui dia, amb aquesta capa­ci­tat, a Europa no es va enlloc. Fins i tot seria com­pli­cat orga­nit­zar-hi una sim­ple copa. València ja està cons­truint el Casal España Arena –Deu n’hi do amb el nom...– amb 15.600 seients per par­tits de bàsquet. Costa 220 mili­ons, que d’entrada posarà Juan Roig (pro­pi­e­tari de Mer­ca­dona i, de facto, del València Bàsquet, amb cone­guts vin­cles amb el PP). El Barça també ha hagut de cor­re­gir el pro­jecte perquè sense 15.000 seients no hi ha ni grans esde­ve­ni­ments de bàsquet ni macro­con­certs. Gas­tar un munt de mili­ons que no tens per acon­se­guir un pavelló modern però no gaire més capaç que el Blau­grana actual no era bon negoci. Però és que fer-lo de 15.000 sem­bla que obliga a can­viar-ne la ori­en­tació i entra en con­flicte amb la finca que ocupa el Bow­ling Pedral­bes, veí de l’antic Mini­es­tadi.

Arri­bats a aquest punt i amb la salu­da­ble ànsia audi­tora i revi­sa­dora que mos­tra la direc­tiva de Joan Laporta, és per­ti­nent obrir el debat sobre la neces­si­tat d’un Palau Blau­grana en pro­pi­e­tat. Bar­ce­lona té el Palau Sant Jordi infrau­ti­lit­zat i és fàcil que l’ajun­ta­ment s’avingués encan­tat a nego­ciar un acord a llarg ter­mini. El Sant Jordi neces­si­ta­ria alguna actu­a­lit­zació tant en els seus espais com en acces­sos i trans­port, però el Barça s’estal­vi­a­ria el dine­ral de l’obra nova, podria nego­ciar la venda dels ter­renys de Mini­es­tadi i dis­po­sa­ria de líquid per afron­tar la reforma del Camp Nou i la cons­trucció d’un pavelló de cost con­tin­gut per enca­bir les acti­vi­tats a les quals el Sant Jordi (17.000 seients) els queda massa gran. En tot cas, és una pos­si­bi­li­tat que mereix ser sos­pe­sada de nou.

L’Espai Barça es va pro­jec­tar en unes cir­cumstàncies i en un moment deter­mi­nat i s’ha replan­te­jat unes quan­tes vega­des, però no sota els duríssims con­di­ci­o­nants actu­als. Les maque­tes de nou Camp Nou que havia dis­se­nyat Nor­man Fos­ter –des­car­ta­des fa temps– daten de l’any 2007 i les va pre­sen­tar el mateix Joan Laporta en el seu segon man­dat. No seria cap drama revi­sar plan­te­ja­ments una vegada més si es cons­tata que anar a llo­guer al Sant Jordi pot ser oxi­gen finan­cer per al con­junt.