Morata de Tajuña és un poble de menys de 8.000 habitants a uns 20 quilòmetres al sud-est de Madrid. Fa mesos que fa volar coloms amb el somni d’un circuit on organitzar el GP d’Espanya de F-1 i, en conseqüència, prendre-li el gran esdeveniment de la competició de quatre rodes a Catalunya. Però, segur que fa volar coloms? ‘Això ja va passar amb València i ja sabem com va acabar’, es podria respondre des d’una visió simplista. Seria cometre un error mastodòntic. València era un projecte local disfressat d’espanyol perquè el color polític d’uns altres era el mateix (PP). En canvi, Madrid és Espanya, com bé ens ha recordat la seva impresentable neofalangista –però votada pels madrilenys– presidenta Ayuso.

Tinguem-ho ben present: Madrid és Espanya, i el que Espanya no va fer per València, no ho escatimarà per Madrid. Afegim-hi Carlos Sainz i Fernando Alonso amb volant en el campionat i la conclusió només pot ser una: posem-nos a treballar i donem gràcies que Ferrari encara no és competitiu, perquè si Sainz guanyés alguna cursa, la maquinària política, econòmica i mediàtica estaria treballant a plena potència per al GP de Madrid (que com que Madrid és Espanya, aquest sí que es podria dir de Madrid).

La continuïtat de la F-1 a Catalunya després de 30 anys és només un dels temes afectats per la inacabable interinitat política que vivim. Una informació de Toni López Jordà a La Vanguardia ha posat de manifest els requisits de Liberty per renovar el contracte amb Catalunya: actualització a fons d’unes instal·lacions que daten del 1991 –sobretot pel que respecta a serveis, pàdoc i tecnologia de comunicacions, perquè a la pista hi ha poc a fer i mai serà un pou d’espectacle ni d’avançaments– i compromís de Barcelona. El primer apartat té un cost milionari que difícilment es plantejarà si no és amb una contrapartida contractual de cinc anys i, pel que fa al segon, es podria dir que Liberty (el propietari de la F-1), ens fa un favor ensenyant-nos el camí i pressionant a la seva manera un consistori barceloní que, des que té el color polític actual, no només ha girat l’esquena a la F-1 i a la promoció de la ciutat a partir de grans esdeveniments sinó que professa odi a tot el que porti rodes i un motor de combustió.

Liberty, però, ho té clar: associat al nom de Barcelona, aquest GP no només és viable sinó que és dels més atractius del campionat. Els nord-americans ho saben, i en canvi aquí determinats responsables institucionals continuen fent-se l’orni.

Però Liberty també és conscient que ha de tractar amb el govern del país, i el de Catalunya, tot i la posició diàfana del conseller Ramon Tremosa (alhora president del circuit) és provisional. Mentre l’executiu espanyol marxa a velocitat de creuer i el madrileny es posarà a esprintar l’endemà mateix que es constitueixi, Catalunya continua amb un govern en funcions tres mesos després de les eleccions. Una interinitat injustificable, que posa en risc un munt de temes de país sense que transcendeixi cap altra explicació per no posar-hi fi que el partidisme i el recel entre els responsables polítics. El ciutadà es lamenta i el votant independentista es frustra perquè l’únic que ha demanat des del 2017 és que els qui poden conformar majoria es posin d’acord sobre alguna base –la que sigui– per començar a caminar i, de passada, no llençar a la brossa una històrica majoria independentista del 52%. Catalunya ha deixat de ser una font de preocupació per Espanya i aquesta és una notícia pèssima. Sense rival, sense antagonista, l’estat guanya temps, va per feina i tira milles. Tan miops són els partits independentistes que no se n’adonen? I el temps s’esgota...