Editorial

L’EDITORIAL

Un Barça per presumir de futbol

La Cham­pi­ons gua­nyada pel Barça a Göteborg és un motiu d’orgull, una raó pode­rosa perquè el club, l’equip i l’afició blau­grana infli el pit i surti al car­rer mos­trant un escut que bri­lla més quan s’asso­cia amb una manera deter­mi­nada de jugar a fut­bol. “No és gua­nyar, és com gua­nyar. Aquest és el mis­satge”, deia Lluís Cortés amb l’emoció a la pell després de treure’s l’espina d’aquell 4-1 de fa dos anys –sí, només dos anys– con­tra el Lió, un resul­tat dolorós encai­xat con­tra un rival impo­nent que l’equip va saber meta­bo­lit­zar com un incen­tiu per rever­tir la situ­ació i ser el mar­tell enlloc de l’enclusa.

El pri­mer equip femení del Barça juga habi­tu­al­ment a l’estadi Johan Cruyff. El nom no fa la cosa, però en uns anys en què al fut­bol del pri­mer equip d’homes se li detecta una falta de con­nexió amb la ins­pi­ració del cruyf­fisme, que l’equip de dones en faci el fil con­duc­tor per domi­nar a Europa pro­voca, d’una banda, un som­riure d’ore­lla a ore­lla al bar­ce­lo­nisme que vol pre­ser­var les essències i, en segon lloc, ha de moti­var mol­tes pre­gun­tes, refle­xi­ons i res­pos­tes hones­tes. El del fut­bol de dones és un pro­jecte pen­sat a llarg ter­mini i que el Barça ha man­tin­gut sense renúncies. Que es basa en posar el plan­ter en mans d’entre­na­dors de cate­go­ria pel que fa a la for­mació, fer aflo­rar talent i poten­ciar-lo com­ple­men­tant els fruits del tre­ball de base amb fit­xat­ges dife­ren­ci­als. Com­pa­rar té el risc no ser prou just, però diu­menge no calia dei­xar volar gaire la ima­gi­nació perquè Alèxia Pute­llas i Aitana Bon­matí fes­sin evo­car el millor mig del camp del món, el que va tenir l’enyo­rat Barça de Guar­di­ola.

La pre­gunta és, a més, ben per­ti­nent pel moment espor­tiu i econòmic que viu el Barça: aquest model que l’equip femení ha demos­trat que és d’èxit, no és extra­po­la­ble a l’equip mas­culí? La reflexió cor­res­pon a Joan Laporta i la seva junta. I la con­clusió no pot ser tan com­pli­cada quan pots tro­bar la ins­pi­ració a casa.

La Cham­pi­ons del Barça, a més, ens ha de posar davant el mirall en molts aspec­tes. Pri­mer, per donar un tracte just a les dones que juguen a fut­bol. No ens podem enga­nyar, és invi­a­ble plan­te­jar una equi­pa­ració sala­rial amb els homes a curt ter­mini perquè són dos mons sepa­rats per 100 anys d’història, però sí que s’han d’exi­gir pas­sos inequívocs per escurçar diferències i trac­tar tot­hom amb dig­ni­tat. L’Espor­tiu ja es va posar al cos­tat de les juga­do­res quan van haver de con­vo­car una vaga per defen­sar un con­veni –amb un salari mínim de 12.000 euros– que faria posar ver­mell qual­se­vol repre­sen­tant sin­di­cal i que fins i tot era dis­cu­tit per alguns clubs de pri­mera divisió perquè no el podien assu­mir. En tot cas, uns mínims que eren més del que hi havia, que no era res. Aquesta és la rea­li­tat del 2021 i l’obli­gació hau­ria de ser millo­rar-la ràpida­ment. Si alguns esports indi­vi­du­als (ten­nis, atle­tisme, natació, gimnàstica) han reduït de manera molt subs­tan­cial les diferències entre el que gua­nyen homes i dones, no hi ha cap raó perquè aquesta con­vergència no tin­gui lloc en l’esport d’equip.

De moment, però, és molt pro­ba­ble que aquest matí hi hagi hagut més nenes interes­sa­des a jugar a fut­bol als patis de les esco­les... i menys nens que hagin tro­bat argu­ments per opo­sar-s’hi. Donar una cor­recta pers­pec­tiva de gènere a l’esport a les pri­me­res edats és un altre objec­tiu al qual pot aju­dar la Cham­pi­ons del Barça.

Aquesta pers­pec­tiva de gènere retrata també els mit­jans de comu­ni­cació i la soci­e­tat a la qual s’adre­cen. Més que deplo­rar la minsa o nul·la presència a les por­ta­des dels dia­ris que no s’edi­ten a Cata­lu­nya –ben dife­rent en els mit­jans edi­tats aquí– i fer-ne soci­o­lo­gia, del com­promís de L’Espor­tiu en parla una tra­jectòria que aviat serà de 20 anys i l’esforç per superar inèrcies, tòpics i tra­di­ci­ons i trac­tar amb equi­tat l’esport que prac­ti­quen les dones tant pel que fa a la seva presència com a la cura per fugir del llen­guatge amb pers­pec­tiva androcèntrica, for­ta­ment arre­lat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)