Ens ho hem de fer mirar. Una cosa són les converses de bar i l’altra la informació que es publica. Si no fos que té 57 anys i que va viure molts anys de joventut a Barcelona, Ronald Koeman cauria en la més profunda estupefacció. No tan sols perquè un dia llegeix que és més a dins que a fora i l’endemà més a fora que a dins, és que en un mateix dia escolta mitjans i periodistes que dissenteixen absolutament en les seves informacions.

A partir d’aquí, cadascú té la credibilitat que té, que varia segons el consumidor de contingut esportiu (i és bo que sigui així). I sense cap pretensió de donar lliçons a ningú, haurem de consensuar que si a tots els mitjans ens arriben filtracions similars –que Xavi no genera consens absolut però Laporta el voldria, que a favor de Koeman juga que té contracte i que trencar-lo obliga a indemnitzar-lo...– la conclusió només pot ser una: la qüestió de la banqueta del Barça està viva i pot resoldre’s la setmana que ve en un sentit diferent al que sembla encaminar-se ara. I com que les sortides només poden ser dues (o continua o se’n va), sempre hi haurà qui dirà que ell ja la va encertar.

Sigui o no l’entrenador de la temporada vinent, reivindiquem la figura de Ronald Koeman com l’entrenador que haurà posat algunes bases prou sòlides per a la reconstrucció d’un Barça que es descomponia. La figura de qui ha exercit de portaveu del club sense cap voluntat de ser-ne, perquè algú ho havia de fer, perquè qui podia ser-ne no volia o no ho creia oportú i, al capdavall, perquè qui tenia el micròfon a davant per obligació quatre cops per setmana era Koeman. La figura de l’entrenador que agrada més o menys pel seu model futbolístic o gestió del vestidor, però que en els temps més durs de la pandèmia va donar una lliçó dient-li al club que ja li pagaria el sou quan pogués. La figura –també– de qui va arribar a un Barça enrunat, amb el millor del món pensant a fotre el camp, amb la perla del futur lesionat tota la temporada, amb mainada i nouvinguts en els onzes titulars... i l’ha convertit en impensable campió de copa.

A Koeman, la corba de la temporada –amb un pic fins al títol de copa i una posterior caiguda abrupta– no li fa justícia. Però la fredor d’una línia que puja i baixa no pot ser el veredicte en un món tan emocional com el futbol. Potser per això, per la dificultat de gestionar emoció i raó, tampoc no ens aclarim si continua o no.