Malauradament ni ERC ni JxCat han estan sensibles al clam del sector esportiu que fa temps que reclama que el màxim responsable polític de l’esport català tingui rang de conseller i no de secretari general, com passa ara. Un clam que es va visualitzar de manera nítida en el debat electoral que va organitzar la UFEC, en el qual els únics grups que s’hi van oposar clarament van ser el PSC i Cs... tot i que finalment només els Comuns (que no són al govern) i el PdeCat (fora del Parlament) van incloure la conselleria en els seus programes electorals.

Per descomptat, la mera inclusió d’una conselleria en un executiu no garanteix millores en el sector si no va acompanyada de la corresponent millora en l’assignació de recursos públics. I és aquí on els partits del govern tenen una segona oportunitat. Perquè en aquell debat del febrer passat sí que hi va haver consens entre les vuit forces sobre l’1% del pressupost de la Generalitat que calia destinar a l’esport... tot i que la idea es va perdre novament en el camí cap a la impressió dels programes electorals. Només el PP i el PdeCat explicitaven el compromís de l’1%. No és gens sobrer recordar que el sector de l’esport genera més del 2% del PIB català, de manera que la reclamació de l’1% de la inversió pública és fins i tot modesta.

Falta saber el nom del nou (o nova) ocupant de la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat física, que passarà de mans de JxCat a ERC, però el govern no tindrà excusa per ser més sensible als seus plantejaments del que ho ha estat l’anterior amb Gerard Figueras, que ha tingut sovint la sensació de parlar amb una paret. Mesos i mesos proclamant l’esport com a servei essencial, com a element profilàctic bàsic contra la Covid-19. Tota una pandèmia esmentant plans de xoc, plans de rescat i d’ajudes, que ara s’han de traduir en alguna cosa més que engrunes. I no només per a l’esport femení, que necessita un tracte diferencial en positiu, però no de manera exclusiva. Hi ha d’haver recursos per al conjunt del sector, o aquest meravellós país esportiu del que sovint presumim (i presumeixen els representants institucionals) decaurà de manera irremissible. Per comprovar-ho ens haurem d’esperar, perquè el primer pressupost del nou executiu serà el del 2022.