La F-1, de les mans de Tremosa a les de tot un govern

En l’últim any i mig, el pro­mo­tor de la fórmula 1 ha trac­tat amb tres pre­si­dents del cir­cuit de Bar­ce­lona-Cata­lu­nya. Vicenç Agui­lera ho va dei­xar al febrer del 2020 perquè no s’ente­nia amb la con­se­llera Àngels Cha­con, que més tard va sor­tir del govern quan el PDe­CAT va par­tir peres amb JxCat. La subs­ti­tuta d’Agui­lera va ser Maria Tei­xi­dor, per­sona de con­fiança de Cha­con, però va durar set mesos en el càrrec abans de ple­gar per sor­presa la vigília del GP de MotoGP. El subs­ti­tut de Cha­con al depar­ta­ment d’Empresa i Conei­xe­ment, Ramon Tre­mosa, ha estat el ter­cer inter­lo­cu­tor amb la F-1, des del setem­bre de l’any pas­sat. I ara arriba el torn del quart, Roger Tor­rent. El subs­ti­tut de Chase Carey com a màxim exe­cu­tiu de Liberty, l’italià Ste­fano Dome­ni­cali, pot ser extre­ma­da­ment com­pren­siu amb tan­tes ana­des i vin­gu­des, en tant que italià i excap d’equip de Fer­rari, però la gent d’empresa agra­eix l’esta­bi­li­tat i la con­fiança que pro­por­ci­ona el tracte con­ti­nuat i fia­ble amb els inter­lo­cu­tors.

Dimarts, Tre­mosa va decla­rar a Cata­lu­nya Radio que la car­peta més calenta que tras­passa a Tor­rent és “sens dubte, la reno­vació del con­tracte de la F-1, perquè aquest juliol ja s’ha de con­fir­mar per part de la Gene­ra­li­tat la nego­ci­ació del con­tracte per cinc anys, i això nosal­tres ja ho teníem bas­tant estu­diat. Caldrà veure si ERC hi està d’acord o no. Al Par­la­ment hi ha una amplíssima majo­ria a favor, que inclou el PSC”.

Segur que en les parau­les del ja excon­se­ller hi ha alguna part d’estratègia política entre dos socis de govern rece­lo­sos l’un de l’altre. Però, per altra banda, amb qüesti­ons de tanta enver­ga­dura com la planta de bate­ries per Seat o el futur de Nis­san encara per resol­dre, que Tre­mosa situï en pri­mer lloc la F-1 és una clara presa de posició a favor d’un esde­ve­ni­ment alta­ment bene­ficiós per a Cata­lu­nya en ter­mes econòmics, turístics i d’imatge exte­rior. Dese­nes i dese­nes de mili­ons d’euros en ingres­sos direc­tes o indi­rec­tes.

Alhora, quan Tre­mosa emplaça el nou con­se­ller, ho fa al nou govern en con­junt, fins a la seva més alta instància. ERC ja havia tin­gut el con­trol sobre el cir­cuit. Eren temps de tri­par­tits, res a veure amb les cir­cumstàncies actu­als. Ara, a Roger Tor­rent li cor­res­pondrà acon­se­guir el com­promís del nou titu­lar d’eco­no­mia, Jaume Giró, i del pre­si­dent Ara­gonès, que el govern ava­larà el canon del nou con­tracte (punt bàsic per aspi­rar a tan­car un acord). Sem­bla­ria tasca rela­ti­va­ment fàcil, si no fos perquè no fa tants anys, res­pon­sa­bles del cir­cuit van suar tinta, sang i llàgri­mes per convèncer un govern de la seva mateixa for­mació política que calia man­te­nir viu el cir­cuit perquè tan­cant-lo s’hi per­dia més que apos­tant-hi.

A Roger Tor­rent se li augu­ren més difi­cul­tats per fer can­viar de cri­teri l’equip de govern muni­ci­pal de Bar­ce­lona, immers en una per­se­cució impla­ca­ble, ina­ca­ba­ble i indis­cri­mi­nada cap a tot el que faci olor de com­bus­ti­ble fòssil. Que Bar­ce­lona passés de posar bas­tons a les rodes a ser un col·labo­ra­dor sin­cer seria un guany relle­vant. Una de les peti­ci­ons de Liberty és jus­ta­ment més presència de la capi­tal cata­lana per la gran tirada que encara té en el sec­tor turístic.

Roger Tor­rent és el nou con­se­ller d’Empresa i Tre­ball, del qual depèn Cir­cuits de Cata­lu­nya. Però la F-1 no pot que­dar com part del nego­ciat d’un depar­ta­ment. Ha de ser un afer de govern, de país. Si no l’hi con­si­de­rem, siguem cons­ci­ents que a 600 quilòmetres al sud-oest fa mesos que fan den­te­tes. I ja sabem que al país veí, quan mos­tren interès per alguna cosa, les estre­tors s’esfu­men i els diners aflo­ren.