En l’últim any i mig, el promotor de la fórmula 1 ha tractat amb tres presidents del circuit de Barcelona-Catalunya. Vicenç Aguilera ho va deixar al febrer del 2020 perquè no s’entenia amb la consellera Àngels Chacon, que més tard va sortir del govern quan el PDeCAT va partir peres amb JxCat. La substituta d’Aguilera va ser Maria Teixidor, persona de confiança de Chacon, però va durar set mesos en el càrrec abans de plegar per sorpresa la vigília del GP de MotoGP. El substitut de Chacon al departament d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha estat el tercer interlocutor amb la F-1, des del setembre de l’any passat. I ara arriba el torn del quart, Roger Torrent. El substitut de Chase Carey com a màxim executiu de Liberty, l’italià Stefano Domenicali, pot ser extremadament comprensiu amb tantes anades i vingudes, en tant que italià i excap d’equip de Ferrari, però la gent d’empresa agraeix l’estabilitat i la confiança que proporciona el tracte continuat i fiable amb els interlocutors.

Dimarts, Tremosa va declarar a Catalunya Radio que la carpeta més calenta que traspassa a Torrent és “sens dubte, la renovació del contracte de la F-1, perquè aquest juliol ja s’ha de confirmar per part de la Generalitat la negociació del contracte per cinc anys, i això nosaltres ja ho teníem bastant estudiat. Caldrà veure si ERC hi està d’acord o no. Al Parlament hi ha una amplíssima majoria a favor, que inclou el PSC”.

Segur que en les paraules del ja exconseller hi ha alguna part d’estratègia política entre dos socis de govern recelosos l’un de l’altre. Però, per altra banda, amb qüestions de tanta envergadura com la planta de bateries per Seat o el futur de Nissan encara per resoldre, que Tremosa situï en primer lloc la F-1 és una clara presa de posició a favor d’un esdeveniment altament beneficiós per a Catalunya en termes econòmics, turístics i d’imatge exterior. Desenes i desenes de milions d’euros en ingressos directes o indirectes.

Alhora, quan Tremosa emplaça el nou conseller, ho fa al nou govern en conjunt, fins a la seva més alta instància. ERC ja havia tingut el control sobre el circuit. Eren temps de tripartits, res a veure amb les circumstàncies actuals. Ara, a Roger Torrent li correspondrà aconseguir el compromís del nou titular d’economia, Jaume Giró, i del president Aragonès, que el govern avalarà el canon del nou contracte (punt bàsic per aspirar a tancar un acord). Semblaria tasca relativament fàcil, si no fos perquè no fa tants anys, responsables del circuit van suar tinta, sang i llàgrimes per convèncer un govern de la seva mateixa formació política que calia mantenir viu el circuit perquè tancant-lo s’hi perdia més que apostant-hi.

A Roger Torrent se li auguren més dificultats per fer canviar de criteri l’equip de govern municipal de Barcelona, immers en una persecució implacable, inacabable i indiscriminada cap a tot el que faci olor de combustible fòssil. Que Barcelona passés de posar bastons a les rodes a ser un col·laborador sincer seria un guany rellevant. Una de les peticions de Liberty és justament més presència de la capital catalana per la gran tirada que encara té en el sector turístic.

Roger Torrent és el nou conseller d’Empresa i Treball, del qual depèn Circuits de Catalunya. Però la F-1 no pot quedar com part del negociat d’un departament. Ha de ser un afer de govern, de país. Si no l’hi considerem, siguem conscients que a 600 quilòmetres al sud-oest fa mesos que fan dentetes. I ja sabem que al país veí, quan mostren interès per alguna cosa, les estretors s’esfumen i els diners afloren.