Editorial

L’EDITORIAL

Pros i contres de la professionalització del futbol femení

La pri­mera divisió feme­nina de fut­bol pas­sarà a ser pro­fes­si­o­nal a par­tir d’aquest estiu per decisió del CSD amb la intenció de donar el mateix esta­tus a la com­pe­tició mas­cu­lina i la feme­nina. És d’aque­lles notícies que arrenca un aplau­di­ment benin­ten­ci­o­nat de la majo­ria cons­ci­en­ci­ada amb la neces­si­tat de fer pas­sos en el sen­tit d’equi­pa­rar esport d’homes i dones. Però també mereix una reflexió crítica. Perquè si la decla­ració de com­pe­tició pro­fes­si­o­nal no va acom­pa­nyada de mesu­res addi­ci­o­nals que faci­li­tin la venda dels drets d’imatge –la clau de volta per incre­men­tar els ingres­sos gene­rals– tot el canvi que­darà en una nova i estèril nomen­cla­tura.

No obli­dem que el con­veni col·lec­tiu de les juga­do­res pre­veu un salari mínim de 12.000 euros anu­als, que gai­rebé fa riure però que, mal­grat tot, va ser dis­cu­tit per diver­sos clubs que el tro­ba­ven inas­su­mi­ble. L’objec­tiu de la decla­ració com a com­pe­tició pro­fes­si­o­nal no pot ser altre que reduir les diferències entre els clubs més potents i els que tenen menys recur­sos. El Barça és el motor indis­cu­ti­ble de l’interès per aquesta lliga i l’arri­bada del Real Madrid intro­du­eix un ele­ment d’interès afe­git, però la majo­ria dels equips feme­nins que per­ta­nyen a clubs de LaLiga estan tan i tan lluny del poten­cial dels grans que si no hi posen de la seva part per reta­llar diferències –és a dir, inver­tei­xen en l’equip femení– els bons propòsits es que­da­ran en això, en parau­les, en inten­ci­ons sense tra­ducció efec­tiva.

Un dels avan­tat­ges de la pro­fes­si­o­na­lit­zació és, sens dubte, que la gestió a través d’una empresa pròpia, una lliga pro­fes­si­o­nal, obre noves pers­pec­ti­ves de dina­mit­zació i comer­ci­a­lit­zació. En tot cas, que l’equip de referència de la lliga, el Barça, pugui tenir com a objec­tiu aca­bar el cam­pi­o­nat havent gua­nyat tots els par­tits no parla bé de la com­pe­tició en gene­ral. Els drets d’imatge tin­dran valor si l’espec­ta­cle s’ho val. I un dels pun­tals de l’espec­ta­cle és la com­pe­ti­ti­vi­tat, la igual­tat.

És pro­ba­ble que l’any que el Barça ha gua­nyat el tri­plet sigui un moment adi­ent per afron­tar la pro­fes­si­o­na­lit­zació. Si hi havia un moment oportú, amb vent favo­ra­ble, és aquest. Però l’argu­ment de la no dis­cri­mi­nació que esgri­meix el CSD tron­to­lla quan s’intro­du­eix el bàsquet en la com­pa­ració. La lliga de fut­bol es va crear la tem­po­rada 1988/89. Se n’han dis­pu­tat 33 edi­ci­ons. La de bàsquet data del 1964 (fa 57 anys), si bé fins al curs 1971/72 no va asso­lir un for­mat iden­ti­fi­ca­ble com a cam­pi­o­nat de lliga. Si el bàsquet d’homes es va pro­fes­si­o­na­lit­zar el 1983, queda clar que la com­pe­tició feme­nina ha de ser el pròxim objec­tiu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)