La primera divisió femenina de futbol passarà a ser professional a partir d’aquest estiu per decisió del CSD amb la intenció de donar el mateix estatus a la competició masculina i la femenina. És d’aquelles notícies que arrenca un aplaudiment benintencionat de la majoria conscienciada amb la necessitat de fer passos en el sentit d’equiparar esport d’homes i dones. Però també mereix una reflexió crítica. Perquè si la declaració de competició professional no va acompanyada de mesures addicionals que facilitin la venda dels drets d’imatge –la clau de volta per incrementar els ingressos generals– tot el canvi quedarà en una nova i estèril nomenclatura.

No oblidem que el conveni col·lectiu de les jugadores preveu un salari mínim de 12.000 euros anuals, que gairebé fa riure però que, malgrat tot, va ser discutit per diversos clubs que el trobaven inassumible. L’objectiu de la declaració com a competició professional no pot ser altre que reduir les diferències entre els clubs més potents i els que tenen menys recursos. El Barça és el motor indiscutible de l’interès per aquesta lliga i l’arribada del Real Madrid introdueix un element d’interès afegit, però la majoria dels equips femenins que pertanyen a clubs de LaLiga estan tan i tan lluny del potencial dels grans que si no hi posen de la seva part per retallar diferències –és a dir, inverteixen en l’equip femení– els bons propòsits es quedaran en això, en paraules, en intencions sense traducció efectiva.

Un dels avantatges de la professionalització és, sens dubte, que la gestió a través d’una empresa pròpia, una lliga professional, obre noves perspectives de dinamització i comercialització. En tot cas, que l’equip de referència de la lliga, el Barça, pugui tenir com a objectiu acabar el campionat havent guanyat tots els partits no parla bé de la competició en general. Els drets d’imatge tindran valor si l’espectacle s’ho val. I un dels puntals de l’espectacle és la competitivitat, la igualtat.

És probable que l’any que el Barça ha guanyat el triplet sigui un moment adient per afrontar la professionalització. Si hi havia un moment oportú, amb vent favorable, és aquest. Però l’argument de la no discriminació que esgrimeix el CSD trontolla quan s’introdueix el bàsquet en la comparació. La lliga de futbol es va crear la temporada 1988/89. Se n’han disputat 33 edicions. La de bàsquet data del 1964 (fa 57 anys), si bé fins al curs 1971/72 no va assolir un format identificable com a campionat de lliga. Si el bàsquet d’homes es va professionalitzar el 1983, queda clar que la competició femenina ha de ser el pròxim objectiu.