No prendràs el nom de Cruyff en va

Cruyff va camí d’entrar al gru­pus­cle for­mat entre d’altres per Josep Pla, Han­nah Arendt, Joan XXIII, Oscar Wilde, Anto­nio Mac­hado, o Vir­gi­nia Woolf: per­so­nat­ges que han vist reduïda la seva obra a qua­tre afo­ris­mes des­con­tex­tu­a­lit­zats o a l’ús par­ti­dista d’aquells que els varen rene­gar en vida. Així doncs, igual com el fran­quisme va enge­gar una ope­ració mediàtica per robar la figura de Mac­hado a la causa repu­bli­cana (expli­cant evi­dent­ment que l’havia pal­mat de vacan­ces a Cot­lliure), si no vigi­lem, ser cruyf­fista aca­barà essent uti­lit­zar Cruyff per jus­ti­fi­car deci­si­ons ins­ti­tu­ci­o­nals dub­to­ses. Els bot­xins sem­pre aca­ben pros­ti­tuint les vícti­mes per refer­mar el seu auto­ri­ta­risme gratuït.

Per tant, arri­bats a aquest punt és impor­tant sim­pli­fi­car al màxim la figura de Cruyff perquè fàcil­ment es poden caure en les con­tra­dic­ci­ons pròpies del per­so­natge que va sor­tir a Wem­bley amb un 4-4-2 o va des­tros­sar l’obra cons­truïda per ell mateix. Ras i curt. Ser cruyf­fista és voler la pilota, por­tar la ini­ci­a­tiva del par­tit, prac­ti­car el joc de posició per ata­car i sobre­tot, que els juga­dors no pren­guin el con­trol del club en nom dels favors pres­tats. Queda clar? Doncs ara pen­seu quan­tes vega­des s’ha citat Cruyff els dar­rers anys per defen­sar actu­a­ci­ons nefas­tes, inclosa la pre­sen­tació de Setién, en la qual l’holandès sobre­vo­lava la roda de premsa acom­pa­nyat de vaques cànta­bres.

Per això els afi­ci­o­nats han d’exi­gir que no es pren­gui el nom de Cruyff en va, i més quan tenim una direc­tiva explícita­ment cruyf­fista: Koe­man no ha mos­trat la pis­sarra del seu entre­na­dor encara que fos segu­ra­ment una de les peces més essen­ci­als del Dream Team; per tant, si les famo­ses con­ver­ses de Laporta i el període de reflexió ha ser­vit per recu­pe­rar una línia clara després d’anys deam­bu­lant per un resul­ta­disme absurd, doncs ben­vin­gu­des siguin, perquè si no, con­ti­nu­a­rem mal­gas­tant el temps par­lant de Cruyff men­tre obviem com­ple­ta­ment qui era Cruyff.