Lluís Cortés, l’entre­na­dor que ha con­ver­tit en tri­plet una aposta deci­dida del Barça pel seu pri­mer equip femení, ho deixa córrer. Els detalls del desen­llaç els tenen el tècnic bala­guerí i el club, però el fet és tan insòlit que admet una gran diver­si­tat d’inter­pre­ta­ci­ons que arren­quen amb la ino­por­tu­ni­tat d’un anunci que ha enne­grit del tot la fes­tiva última jor­nada d’una tem­po­rada memo­ra­ble i no aca­bem de saber ben bé fins a qui­nes con­clu­si­ons ens poden con­duir.

L’esport d’equip és una acti­vi­tat secu­lar. L’esport d’equip femení, no tant, però hi ha prou experiència com per asse­gu­rar que després de l’èxit més ruti­lant d’un grup, no té lògica un incendi com el que han pro­ta­go­nit­zat l’entre­na­dor del Barça i el seu ves­ti­dor. Per tant, per poder entrar en valo­ra­ci­ons sobre els fets que han desem­bo­cat en aquest desen­llaç, cal­dria conèixer aquests fets. Perquè si no hi tro­bem la lògica, és que s’esca­pen del que és habi­tual en les rela­ci­ons entre pro­fes­si­o­nals de l’esport.

Per tant, les pre­gun­tes lògiques –Ha ple­gat Cortés d’acord amb el club perquè deixi de bufar el vent i es pugui apa­gar l’incendi? Farà alguna cosa el Barça per recu­pe­rar el poder que sem­bla haver-li pres el ves­ti­dor? Es farà cau i net en la plan­ti­lla? Què vol dir Cortés quan diu que “no tenia la força sufi­ci­ent”?– i tan­tes altres que­den sepul­ta­des sota el gran inter­ro­gant: què ha pas­sat per arri­bar fins aquí? Men­tre no hi hagi una expli­cació pública i sin­cera, i per no pren­dre mal, val més no donar ni treure la raó a ningú de manera categòrica.