Editorial

L’EDITORIAL

Maverick Viñales i la trituradora de MotoGP

Mave­rick Viñales té un caràcter com­plex i incon­for­mista, carac­terística que com­par­teix amb un gra­pat de pilots de pri­mera cate­go­ria. Però aquesta per­so­na­li­tat del pilot de Roses ofe­reix una cara agraïda: prac­tica poc el doble llen­guatge tan habi­tual en aquest món tan busi­ness en què s’han con­ver­tit els esports que mouen quan­ti­tats ingents de diners.

Per tant, quan Viñales –cri­dat a ser la gran alter­na­tiva a Marc Márquez des que va subs­ti­tuir Jorge Lorenzo a Yamaha el 2017– va cri­ti­car ober­ta­ment els res­pon­sa­bles tècnics que Yamaha li havia assig­nat, ja es podia intuir un desen­llaç de rup­tura. Lin Jar­vis, el mànager de Yamaha Fac­tory, sap que aquell va ser un punt d’inflexió. El cap de set­mana pas­sat, després d’apli­car els ajus­ta­ments del seu com­pany Fabio Quar­ta­raro i pas­sar de la misèria més abso­luta a la pole i al segon lloc en cursa, el pilot de Roses insis­tia que no veia un bon futur amb Yamaha men­tre els res­pon­sa­bles d’Apri­lia con­fes­sa­ven sense embuts que, si Viñales s’alli­be­rava del con­tracte, ani­rien de caps per ell.

Doncs bé, el cer­cle ja s’ha qua­drat. Viñales, de 26 anys (dos menys que Marc Márquez) i Yamaha han dei­xat sense efecte l’últim any de con­tracte (2022) i el pilot és lliure de nego­ciar amb qui vul­gui. Ara és el moment òptim, perquè els movi­ments de mer­cat no s’han ini­ciat. D’entrada, si Yamaha se n’ha desprès amb apa­rent indi­ferència, és perquè a banda de les rela­ci­ons tibants entre totes dues parts, ja no el con­si­dera el seu pilot de referència –lidera el cam­pi­o­nat de pilots amb Fabio Quar­ta­raro, i també el de cons­truc­tors i el d’equips– ni de futur. I té un recanvi jove i a mà, Franco Mor­bi­de­lli, en l’equip satèl·lit Petro­nas.

Si a Marc Márquez no se li ha obli­dat pilo­tar i ja ha estat capaç de gua­nyar després d’un any i mig atu­rat, a Mack tam­poc. Ni, ben al con­trari, ha per­dut capa­ci­tat de millo­rar una moto, com bé va demos­trar el 2015 i 2016 quan, amb 20 anys i al cos­tat d’Aleix Espar­garó, van por­tar Suzuki del no res a la pri­mera victòria. És més, el pilot català està en un moment de madu­resa pro­fes­si­o­nal i per­so­nal que per­fila les millors con­di­ci­ons per aspi­rar al títol. La qüestió és si els grans equips (com Yamaha) escol­ten prou els seus pilots o els cri­te­ris de desen­vo­lu­pa­ment els mar­quen els res­pon­sa­bles tècnics. En defi­ni­tiva MotoGP, amb tota la seva pressió i les difi­cul­tats dels equips per dis­po­sar d’una moto ràpida i equi­li­brada –només cal veure fins on ha cai­gut Honda durant l’absència de Márquez–, va camí de con­ver­tir-se en una autèntica tri­tu­ra­dora de pilots (recor­dem els casos de Pedrosa o Lorenzo) de la qual només s’esca­pen Márquez i l’incom­bus­ti­ble Rossi, ara defi­ni­ti­va­ment abo­cat a la reti­rada, als 42 anys.

Per part de Viñales, si l’aposta és Apri­lia, sem­bla com­pli­cat que el canvi li per­meti aspi­rar a alguna cosa més que podis com a mínim el pri­mer any. En aquest sen­tit, per molts pro­ble­mes de tracció que mani­festi Yamaha, la M1 és una moto de pri­mera fila men­tre que, tot i els nota­bles pro­gres­sos que exhi­beix, l’Apri­lia d’Aleix Espar­garó topa amb un mur, el del Top-5, per més que s’hi esforci el pilot de Gra­no­llers. En aquest sen­tit, l’arri­bada d’un pilot de cate­go­ria extra com Viñales hau­ria d’intro­duir un fac­tor de com­pe­ti­ti­vi­tat i millora que hau­ria de fer pro­gres­sar l’equip. Sem­pre i quan, és clar, el pres­su­post esti­gui a l’alçada, no ja del cat­xet de Viñales sinó de la neces­si­tat de millora tècnica. I sem­pre i quan altres cons­truc­tors que ja gua­nyen cur­ses (Suzuki, KTM) no aixe­quin les celles davant una opor­tu­ni­tat de mer­cat no pre­vista.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.