Els jugadors no són imbècils, però en Laporta tampoc

Els juga­dors no solen ser imbècils, i en el cas que ho siguin, els seus repre­sen­tats, asses­sors i entorn variat en gene­ral, tenen prou conei­xe­ment del con­text econòmic per saber com i quan estrènyer la corda per obte­nir el màxim bene­fici en nom de l’amor al club i la sal­va­guarda econòmica de les pro­pe­res cinc gene­ra­ci­ons. No acuso ningú de ser un apro­fi­tat, només fal­ta­ria, és com­pren­si­ble que si tens davant teu una direc­tiva aco­llo­nida per no sor­tir cata­pul­tada amb el coet d’en Bezos, apro­fi­tis aquesta debi­li­tat per extreure’n la segu­re­tat del futur dels teus néts: Ho faria el 99 per cent de la població menys en Pere Casaldàliga, la Teresa de Cal­cuta, i evi­dent­ment, l’Ada Colau.

De totes mane­res, els juga­dors no imbècils tenen la difi­cul­tat que en Laporta tam­poc és imbècil, i per tant, ara s’enfron­ten a un inter­lo­cu­tor asse­gut sense com­ple­xos a la càtedra d’un club ofe­gat per una mala gestió mar­cada per aquests con­trac­tes que no hagués fir­mat ni un ordi­nari lli­cen­ciat en Huma­ni­tats com jo. Així doncs, sense caure en la demagògia de Jaume Giró en com­pa­rar el sou dels fut­bo­lis­tes amb els estu­di­ants de tres car­re­res i dos màsters, quan ell ha ser­vit durant anys enti­tats bancàries que legi­ti­men la lògica libe­ral entre els sous pagats i els recur­sos gene­rats pel sub­jecte en con­cret, sí que s’ha de posar a sobre la taula si uns mul­ti­mi­li­o­na­ris accep­ten a ser només mili­o­na­ris quan l’escut peto­ne­jat s’enfonsa per l’herència suïcida d’haver-los donat la clau d’una caixa sense fons. Aquest és el dilema per res­pon­dre.

A par­tir d’aquí, els juga­dors tenen dret a tan­car-se en banda i exi­gir el com­pli­ment escru­polós dels seus con­trac­tes, de la mateixa manera que la direc­tiva actual ha de pren­dre les mesu­res exi­gi­bles per pres­si­o­nar-los i rever­tir una situ­ació que està hipo­te­cant el futur de l’enti­tat, i el públic, doncs res, de moment no pot entrar al camp, però quan hi sigui, recor­darà qua­tre noms a aquells que tan sols hau­ran defen­sat el seu compte cor­rent: Roma, Liver­pool, Bayern, i PSG.