Messi es volia que­dar i tot estava acor­dat des de feia set­ma­nes. En vigílies del Gam­per, a les por­tes de l’inici de la lliga, el ter­ra­bas­tall ens ha aga­fat a tots des­pis­tats, dis­trets i amb el pas can­viat. També a Messi. També a Laporta? Fins que pre­si­dent i juga­dor des­ple­guin l’argu­men­tari, la rea­li­tat és aquesta, la d’un adeu catastròfic, d’un impacte en la moral del bar­ce­lo­nisme més devas­ta­dor que el que hau­ria pogut pas­sar fa un any amb el buro­fax. Perquè l’estiu del 2020 hi havia un cul­pa­ble a qui asse­nya­lar, Bar­to­meu, l’ase de tots els cops. I ara no és fàcil foca­lit­zar la culpa per molt que Laporta intenti cen­tri­fu­gar-la cap a Tebas i LaLiga.

Amb les cer­te­ses s’acaba ràpid. Una, la prin­ci­pal: hi havia acord per reno­var el con­tracte. Segona: el Barça no se n’ha sor­tit a l’hora d’encai­xar el nou con­tracte i tots els que té com­pro­me­sos en la nor­ma­tiva finan­cera de LaLiga, la que per­met Javier Tebas pre­su­mir de negoci sane­jat i sos­te­ni­ble. I ter­cera: que el comu­ni­cat del Barça parli en nom propi i també de Messi no és nor­mal i, per tant, res­pon a alguna intenció.

En canvi, és impos­si­ble enun­ciar tots els inter­ro­gants amb res­posta incerta. És pos­si­ble que el comu­ni­cat tin­gui una intenció estratègica? Per pres­si­o­nar Tebas perquè deixi ins­criure Messi mal­grat que el Barça no com­pleixi tots els cri­te­ris? Per pres­si­o­nar Tebas perquè si LaLiga es queda sense Messi pot­ser posa en risc els 2.700 mili­ons del fons d’inversió que va anun­ciar dime­cres? (el con­tracte amb CVC també pretén fer desis­tir el Madrid i el Barça de l’adhesió a la super­lliga) Per fer la pinça a Tebas jun­ta­ment amb l’anun­ci­ada demanda del Madrid con­tra el con­tracte amb CVC? Sim­ple­ment, per asse­nya­lar Tebas com a cul­pa­ble? Per fer notar que les deman­des de reforços que ha fet Messi són impos­si­bles d’aten­dre atesa la situ­ació econòmica del club? Per pres­si­o­nar la resta de la plan­ti­lla del Barça perquè es rebaixi el sou i faci lloc al con­tracte de Messi?

Totes les pre­gun­tes adme­ten, a hores d’ara, una res­posta dual.

El nucli del pro­blema con­ti­nua sent el mateix: el dal­ta­baix econòmic, el deute astronòmic, el fair play finan­cer, el límit sala­rial. Laporta ha cons­ta­tat que els comp­tes no li sur­ten de cap manera i que Tebas no vol fer excep­ci­ons. Per tant, a hores d’ara no pot ins­criure Messi. Però la data límit per ins­criure juga­dors és el 31 d’agost. I per ins­criure’n un que no tin­gui equip –és el cas de Messi–, qual­se­vol moment és bo men­tre hi hagi fit­xes lliu­res. Sí, rocam­bo­lesc, però que no ho és tot el que ha envol­tat el Barça des de l’estiu del 2020? Per tant, assu­mida una situ­ació que és límit, impròpia de la relació amb el millor juga­dor de la història, s’ha de tenir pre­sent que el desen­llaç des­crit ahir a la tarda encara no s’ha produït.

Messi ha jugat un any de regal en el Barça, un any més enllà del buro­fax. Si aquell moment límit es va sal­var, ara s’ha de man­te­nir la mínima reserva cor­res­po­nent fins que el desen­llaç sigui irre­ver­si­ble. Si queda un 1 per cent, s’hi ha de bata­llar.

El món mirarà avui Joan Laporta. Ell no és el cau­sant de la crisi, més aviat és una víctima més del drama econòmic del Barça. El pre­si­dent intuïa on es ficava, però no sabia que s’esti­ra­ria els cabells cada vegada que li arribés un detall de l’audi­to­ria. Amb tot, és res­pon­sa­ble d’expli­car què ha fallat, i no guar­dar-se cap detall relle­vant a risc que el per­se­gueixi tant com quan va afir­mar en cam­pa­nya que amb ell de pre­si­dent hi havia més pos­si­bi­li­tats de reno­var Messi. Ha de reve­lar per què l’acord estava fet i a punt de sig­nar fins dime­cres i ara és invi­a­ble. Qui és el res­pon­sa­ble que Jorge Messi hagi vin­gut a Bar­ce­lona per conèixer que allò que venia a sig­nar no es podia rubri­car en les con­di­ci­ons pac­ta­des. De qui és culpa? De Bar­to­meu? De Tebas? D’una plan­ti­lla reti­cent a abai­xar-se el salari? D’un pro­jecte espor­tiu que no con­venç Messi?

Laporta va ser ele­git pre­si­dent el 7 de març. El seu man­dat efec­tiu ha començat ara i, si l’adeu de Messi és irre­ver­si­ble, rebrà una pata­cada impac­tant de bon començament. Ja sabíem que un dia o altre pas­sa­ria, però el millor juga­dor de la història mereix un comiat a l’altura, i per uns altres motius.