Men­tre l’advo­cat que ha dema­nat mesu­res cau­te­lars con­tra el fit­xatge de Messi pel PSG diu que el jut­jat de París ha admès a tràmit la demanda, l’argentí ha dei­xat Cas­tell­de­fels camí de la capi­tal fran­cesa per sig­nar el seu pròxim con­tracte. És a dir, que del pre­sumpte últim intent del Barça per rete­nir-lo, res de res. Als ulls de gai­rebé tot­hom, no hau­ria tin­gut cap lògica haver fet tea­tre i haver empès Messi a una com­pa­rei­xença lacrimògena.

No cal donar més vol­tes als efec­tes de la pèrdua espor­tiva. És feina de Koe­man estruc­tu­rar una nova etapa amb el que el club li pugui posar a les mans i hi haurà tota una tem­po­rada per valo­rar-la. Però ara que la marxa és irre­ver­si­ble, és moment de pon­de­rar l’impacte econòmic que tindrà. Perquè si la raó de la rup­tura amb Messi fos tan sols econòmica, cal que fem bé els números.

El Barça s’ha afa­nyat a tit­llar de “xim­ple­ria” la con­clusió de l’estudi de la con­sul­tora Brand Finance que xifra en 137 mili­ons els ingres­sos que depe­nen de la presència de l’argentí i que, per tant, es per­dran. “L’única dada objec­tiva és que ens estal­viem el salari del juga­dor” [s’estima que uns 70 mili­ons de cost per al club], diuen fonts del club, que s’empa­ren en la incer­tesa que plana sobre la recu­pe­ració dels ingres­sos vin­cu­lats a la venda d’entra­des, samar­re­tes i mar­xan­datge, i el difícil pronòstic sobre el final de la pandèmia.

És evi­dent que l’únic efecte econòmic de per­dre Messi no serà l’estalvi sala­rial. Per com­pli­cat que sigui de con­cre­tar, és obvi que farà per­dre ingres­sos. Quants? Heus aquí el dubte.

S’ha de recla­mar coherència. Al febrer, El Mundo va publi­car el con­tracte de Messi titu­lant amb lleu­ge­resa “El con­trato faraónico de Leo Messi que arruina al Bar­ce­lona”. El Barça va repli­car que l’argentí gene­rava més del que cos­tava i va aplau­dir que la con­sul­tora Dia­go­nal Inver­si­o­nes cal­culés que Messi havia cos­tat 383 mili­ons (2017-2019) alhora que n’havia gene­rat 619 d’ingres­sos en el mateix període (235 de salto posi­tiu). Per tant, si Messi gene­rava més del que cos­tava i si, en cas d’haver reno­vat, hagués cos­tat la mei­tat del que cos­tava ales­ho­res, és evi­dent que el saldo final de per­dre’l serà nega­tiu.

La con­clusió no pot ser una altra que el final de l’etapa de Messi no res­pon només a una raó econòmica. La pugna amb Tebas i la con­vicció que no s’ha d’apa­gar l’última espurna que ali­menta la Super­lliga s’han afe­git a la impos­si­bi­li­tat de com­plir el límit sala­rial impo­sat per LaLiga i, tot junt, ha aca­bat per avançar dos anys el ven­ci­ment d’una era espor­tiva que es cal­cu­lava pel al 2023.

Javier Tebas és un actor prin­ci­pal en aquest afer i s’hau­ria de plan­te­jar que no ho ha fet tot bé. Està per veure com reac­ci­ona CVC, si retira l’oferta de 2.700 mili­ons o la redu­eix. I com reac­ci­o­nen els 42 clubs en l’assem­blea de LaLiga d’aquest dijous. Perquè, com ja hem vist, la intran­sigència de Tebas per fle­xi­bi­lit­zar les con­di­ci­ons al Barça per­ju­di­carà el club català –repe­tim-ho, Messi gene­rava més del que cos­tava– però també haurà sig­ni­fi­cat la pèrdua de l’actiu més gran que tenia la lliga pel que fa a juga­dors. Fins al 2017, tres cro­mos ruti­lants bri­lla­ven en l’àlbum de Tebas, Messi, Ney­mar i Cris­ti­ano Ronaldo. Qua­tre anys més tard no li’n queda cap.