Laporta va gua­nyar les elec­ci­ons perquè el soci espe­rava d’ell la sin­ce­ri­tat des­car­nada de la roda de premsa de comiat de Messi, o sigui, per la seva capa­ci­tat innata de dir les veri­tats sense fil­tre, de ser un capità intuïtiu enmig del tem­po­ral que afronta el drama a cara des­co­berta, per la valen­tia d’afir­mar sense eufe­mis­mes que el Barça viu a sota un pont ple d’are­nes move­dis­ses. Per tant, el soci va votar ser trac­tat com a adult men­tre esco­pia sobre la doble moral d’una junta opaca supor­tada pels poders fàctics del país. I per això, no pots estar qua­tre mesos escam­pant mis­sat­ges explícits sobre la con­tinuïtat del teu emblema per fer un canvi de rumb en vint-i-qua­tre hores i afir­mar el que tot­hom sabia: la casa està en ruïnes.

En aquest punt Laporta s’ha equi­vo­cat perquè no ha fet de Laporta i, per pri­mera vegada, ha mesu­rat les con­seqüències per­so­nals de l’expo­sició pública de la veri­tat quan, de fet, ell no va pro­me­tre en cam­pa­nya la con­tinuïtat de Messi sinó que va garan­tir fer el pos­si­ble perquè seguís, i clar, si no ets ple­na­ment trans­pa­rent, els teus detrac­tors et con­ver­ti­ran en esclau d’una pro­mesa que no vas fer men­tre, alhora, una part de l’afició es sent trac­tada d’idi­ota.

A par­tir d’aquí, comen­cem de nou. Volem el Laporta del cas Ilaix i el que pri­o­ritza la via­bi­li­tat del Barça sobre qual­se­vol ego, sabent que l’herència dels innom­bra­bles ha dei­xat el club en fallida tècnica i tan sols et queda la sin­ce­ri­tat per sal­var un imperi en tan­ca­ment. En con­clusió, si Laporta renun­cia a Laporta, la víctima aca­barà essent ell mateix: posar vase­lina a la rea­li­tat només ser­veix perquè Messi plori men­tre argu­menta el seu esforç d’haver-se bai­xat el sou quan real­ment ha pac­tat un ajor­na­ment, i lla­vors, tu ets el cul­pa­ble perquè has estat qua­tre mesos fent la puta i la ramo­neta amb unes con­di­ci­ons econòmiques irra­ci­o­nals per a una enti­tat que va pel món amb una fulla per fer de tapa­culs. Queda escrit: el soci va votar a Laporta i aquest, ha de fer de Laporta, és l’únic camí pos­si­ble.