L’EDITORIAL
Laporta treu la retallada contra Bartomeu i exhibeix motivació pel futur
De la llarga compareixença de Joan Laporta en destaquen dues idees. La primera, la reversibilitat de la situació del club, que el president ja veu encarrilada a nivell futbolístic i que intueix possible en termes econòmics, financers i institucionals, al preu de molts sacrificis. La segona idea és que l’únic que uneix ara mateix Josep Maria Bartomeu i Joan Laporta és l’oferta de l’expresident de “ser el primer a adoptar les mesures legals pertinents per aclarir actuacions irregulars, si es trobessin”. Aventurar quina resposta (judicial o no) que la junta actual dispensarà a la gestió de l’anterior és pura especulació però, després de sentir com Laporta detecta vuit mentides flagrants en els vuit enunciats de la carta de Bartomeu, és fàcil pensar que part del relat del president encaixarà en algun tipus d’il·lícit com el de l’administració deslleial, per posar un exemple.
Ja vindrà l’assemblea i els comptes detallats. Però les primeres grans xifres són demolidores. Tant o més que la brutalitat del deute (1.350 milions, dels quals 673 amb els bancs, amb els quals el Barça sempre pot negociar), espanten els 553 de fons de maniobra negatiu (parlant en plata, el balanç del que deus i del que et deuen) i els 451 negatius de patrimoni net. Com ja vam escriure amb motiu de la ruptura amb Messi, tècnicament el Barça viu una situació de fallida que portaria una empresa convencional al tancament. De fet, a Laporta li ha costat ser precís per explicar per què els auditors signen els comptes i com és que encara ha aconseguit 595 milions a un 1’9% d’interès per reestructurar el deute. Li ha costat perquè la majoria de criteris que ha adduït són poc tècnics i molt emocionals. Però així és el Barça com a entitat de propietat social i no mercantil.
Aparquem la tardor calenta a nivell institucional que s’intueix. Laporta és llest i sap que Piqué –amb la seva rebaixa salarial– i ahir el futbol li han llançat un salvavides. S’hi ha agafat fins a l’extenuació. Piqué és l’exemple. L’actitud i el compromís col·lectiu d’un equip sense un comandant extraterrestre també és l’exemple. Laporta s’hi ha referit sense descans, com si fos una manera de valorar-ho però també de continuar-ho exigint. Respon al mateix esquema com ha abordat la reducció salarial de la resta de capitans, que s’ha entès perfectament que no serà com la de Piqué. Valorar-la i donar-la com a propera com a mètode per acordar-la. Com en el cas de Messi, ningú volia acabar com s’ha acabat, però s’hi ha acabat “perquè el club està per sobre de tothom, fins i tot del millor jugador del món” i s’imposa el principi de realitat. Qui no s’hi adapti té poc futur.
